Quan era petit, detestava la violència. En deixar de ser un adolescent, vaig abominar les armes, les guerres i vaig admirar, com molts, els mètodes no-violents de Mahatma Gandhi. La primera pintada a l’època universitària la vaig fer amb altres companys en contra de la guerra del Vietnam en un mur del barri de Gràcia. El millor treball que vaig fer en Dret Polític va ser investigar i descriure la revolució cultural xinesa dels seixanta, que vaig definir com una massacre per eliminar qualsevol dissidència.
Després de la universitat, vaig participar amb milers de joves en una mutació cultural sense violència que no va triomfar, però sí que va iniciar el canvi de moltes mentalitats a favor de la sexualitat lliure, l’ecologia, el feminisme, l’antiracisme, la laïcitat i el final del servei militar obligatori.
En definitiva, formo part d’una massa de població important que hem participat diverses vegades en marxes i protestes a favor d’ aturar diferents guerres a l’ Orient Mitjà, a l’exIugoslàvia, contra el genocidi de Ruanda, contra la invasió d’Ucraïna i contra la matança de Gaza.
Com molts altres conciutadans aquests dies, entre els més foscos dels ja viscuts, penso que cal ser assenyat, tot i que ni tímid, ni passiu, ni esmunyedís. La Unió Europea i el Regne Unit ja no estem protegits pel paraigua nuclear dissuasiu dels Estats Units, quan, a l’est d’Europa, mana el rus que més s’assembla a Stalin des del 1953. Val la pena recordar l’Holodomor,com a advertència. La col·lectivització de la terra decretada per Stalin entre el 1930 i el 1933 va imposar que es requisés el blat i el gra. Com que no tenien llavors, els camperols no van poder plantar cereal per a la següent collita, la qual cosa va fer que entre quatre i sis milions d’ucraïnesos morissin de gana. Stalin va ser més dur en aquest territori perquè estava en contra del nacionalisme ucraïnès.
Europa ha d’apostar per la ciberseguretat i per una indústria i una intel·ligència militar pròpies
Si el dictador rus aconsegueix la rendició total d’ Ucraïna amb l’ajuda del president dels Estats Units, saltant-se tots els acords internacionals, desatenent l’ONU i amb una Europa que no pot ser respectada ni temuda per falta d’un armament integrat, els països bàltics, Moldàvia, Geòrgia i Finlàndia poden ser envaïdes a la manera ucraïnesa. Putin no amaga el desig de recuperar l’imperi de Stalin i desestabilitzar una Europa amb premsa lliure, eleccions netes i un Estat de benestar en marxa.
Els ciberatacs no només s’han produït per alterar els processos electorals de Geòrgia, Itàlia, el Regne Unit, Romania i Alemanya. Hi ha sabotatges a les xarxes de comunicació sota el mar Bàltic, ciberatacs a centres de poder europeu, a hospitals, a universitats, a les línies de proveïment i campanyes de desinformació. En paral·lel, Trump inicia la guerra dels aranzels i es declara adversari de la democràcia i dels drets socials de les societats democràtiques europees. El suport al populisme per part d’ Elon Musk hi està en sintonia.
Em costa de comprendre com una part de l’esquerra no afronta aquests canvis radicals que alteren qualsevol relat i mostren clar i net una evidència: la dependència tecnològica i militar envers els EUA i la productivitat xinesa en xips i semiconductors ja no serveixen per a la democràcia. La Unió Europea viu entre dos autoritarismes imperialistes que neguen l’ Estat de benestar, la separació de poders i la democràcia liberal: Rússia i els EUA.
Lee tambiénTànatos i narcisisme al despatx oval
Europa, en un temps tan breu com sigui possible, tal com va aconseguir amb la moneda única i la supressió de les fronteres, té l’oportunitat d’apostar per la ciberseguretat, pel desenvolupament d’una indústria i una intel·ligència militar pròpies, per la tecnologia i la creació de satèl·lits de vigilància, de protecció i de comunicació, integrats en una nova unió de seguretat que dilueixi els exèrcits nacionals, desenvolupi les indústries més avançades i unifiqui les compres de materials. Apostar per servidors europeus i per una intel·ligència artificial creada i regulada per lleis europees implica modernitzar el nostre sistema productiu i posar fi a la decadència.
Val la pena no oblidar que la internet que coneixem va ser un desenvolupament militar dels Estats Units, ara controlada per multimilionaris com Elon Musk. Cal inventar alternatives i deixar de viure de les rendes d’un protectorat obsolet.