La comissària europea va traient coses de la bossa de mà, llumins, un encenedor, unes barretes de vitamines, i a molts ens recorda les hostesses explicant com posar-se una armilla salvavides en el cas “improbable” que siguin necessàries, postil·len, mentre amb un somriure proven de tranquil·litzar el passatge.
Ara ja va semblant menys “improbable” que necessitem aquella motxilla carregada amb l'essencial, les ulleres per veure el que està passant, o no, i els documents en una bossa de plàstic, molt necessària a la plujosa Brussel·les, fa broma la comissària Hadja Lahbib també per fer-ho més digerible. Prepareu-vos, doncs, oblideu el paper higiènic i centreu-vos en la navalla suïssa, que té 18 funcions, 17 més que les del paper.
'Benvinguts a Què hi ha a la meva bossa de mà, edició Survival' explica com sobreviure a les primeres 72 hores després d'una catàstrofe. Falta l'hora 73
El vídeo de la comissària europea de Gestió de Crisis ens dona instruccions per sobreviure 72 hores en cas de catàstrofe, però no diu res de l'hora 73. Continuarem aquí? I què farem? I què faran els altres?
A una li passa pel cap com un llamp que ja ens hem acabat les llenties i cigrons del zulo creat durant la pandèmia. És el moment de muntar-ne un altre, o de comprar un bitllet per al poble, on ens refugiem la majoria quan van mal dades, aquí sempre hi ha menjar, deia el meu avi amb la saviesa de segles d'aixada a l'esquena. Elon Musk i Mark Zuckerberg tenen búnquers a Hawaii, però és que el que ells tenen darrere són milions de dòlars.
La comissària europea Hadja Lahbib i el seu vídeo
Potser hauria estat convenient treure aquests vídeos llavors, després de la pandèmia, disposar d'un mínim de coneixements sobre les normes més elementals de supervivència resulta molt necessari, pel panorama actual i el que pot venir amb el canvi climàtic desfermat i d'altres.
Però des de les xarxes recorden que serà difícil tenir medicaments d'urgència si a les farmàcies no es venen sense recepta mèdica. Ja han batejat l'equip de supervivència com el de la “Senyoreta Pepis” i un futur Dia Nacional de la Preparació com a Dia Nacional de Sortir Corrent.
Lee tambiénLos capitalistas del fin del mundo o cómo recibir el Apocalipsis en un jacuzzi
Circulen i molt els mems en què l'equip hispà està compost per un pernil, un xoriço, una bota i una navalla. Es nota que Rússia ens queda molt lluny. El Sahel és més a prop, però potser portem les ulleres per no veure-hi de la comissària.
El momentum, tot i això, vincula directament aquesta paraula, supervivència, a una altra, rearmament, i aquí és on es complica la cosa. Una opinió molt estesa a les xarxes és que es tracta d'una manera de justificar l'augment de despesa en defensa. “Volen posar-nos la por al cos”, diu @Ivanjode, i el seu tuit coincideix amb el nou manifest del nou “No a la guerra”.
La discussió sobre les ampolletes d'aigua i els diners en efectiu de la comissària europea es desplaça cap al pacifisme i la seva comprensió de la realitat actual. O de la passada: alguns han penjat fotos de pancartes contra la guerra, i d'altres de pancartes contra la guerra... d'abans de la segona mundial. “Hitler has not attack us. Why attack Hitler”. El debat va molt més enllà dels actors i cantants.
Lee tambiénMazón, impassible, i el PP?
La comissària ens convida amb el seu somriure i el seu vestit jaqueta blau cel, un color que els psicòlegs sempre vinculen amb la idea de transmetre tranquil·litat, a aquest “Benvinguts a Què hi ha a la meva bossa de mà, edició Survival”, que el deixem en anglès que sona més televisiu i a Supervivents, no el de Telecinco, sinó el que ens toca a tots i sense premi, tret del de continuar vius. Cada capítol és únic i eliminatori.
Ursula von der Leyen diu que Europa “ha de preparar-se per a la guerra”, i les xarxes qualifiquen l'equip salvador d'“enganyifa”: “una guerra amb Rússia només tindria dos escenaris: una guerra posicional, com la d'Ucraïna, prolongant-se anys, o una de nuclear resolta en quatre hores. En cap dels casos no són 72 hores” (@ZLaicos).
A Guerra nuclear: un escenario, publicat aquest any per Debate i molt lloat per The New York Times, Annie Jacobsen explica minut a minut el que podria passar si algú llança el primer míssil, podria ser per una fallada de comunicacions, d'intel·ligència, en el sentit d'informació... Tots els botons acabarien en mans de dues persones, que en aquest cas serien Trump i Putin, el Senyor ens assisteixi. I tot acabaria en 72 minuts.
Puja el preu del metre quadrat de búnquer. Mentrestant, els preppers nord-americans, dels quals tant ens rèiem, aprenen a fer foc amb dues pedres.
