Spinoza (1632-1677) tenia raó: per a la vida en comú, és a dir, per a la convivència social és imprescindible que les persones tinguin control de les seves emocions. O, amb paraules seves, les persones no han d’estar dominades per les passions. Això és el que se m’acut quan observo un diputat o diputada parlant a l’hemicicle des del descontrol emocional. Així –penso–, deixant-se portar per l’emoció, és impossible legislar correctament. I em felicito, un cop més, per haver tingut en temps de la covid un ministre que es guiava per la raó i no per les passions.
Descartes (1596-1650), racionalista com Spinoza, pensava que raó i emoció eren dos sistemes separats. Un es produïa a la ment, mentre que l’altre es donava al cos. Per Descartes, la raó –pura i clara– era superior a l’emoció –confusa i pertorbadora–. No és estrany que a les dones durant segles se’ns hagi considerat emocionals i, per tant, inferiors als mascles, jutjats racionals. Tot i que no tan sols per aquesta raó se’ns ha valorat per sota dels homes, però aquest és un altre tema.
Damasio (1944) al seu llibre El error de Descartes, des de les neurociències, explica com raó i emoció constitueixen un únic sistema. És a dir, per prendre decisions ens és imprescindible la interrelació entre raó i emoció. Damasio ho justifica a través del marcador somàtic, un senyal que experimentem corporalment, que es correspon amb una emoció i que ens ajuda a prendre una decisió. Imagini’s que vostè té una primera cita romàntica i nota malestar i incomoditat; potser li fa mal l’estómac o li suen les mans. Aquest marcador somàtic (li suen les mans) està actuant com una alarma emocional, desencadena un sentiment (por) i l’ajuda a prendre una decisió racional: tallar amb aquesta persona.
Això, que podem interpretar com a intuïció, no és més que un registre emocional que queda gravat al cos a través de sensacions físiques quan vivim una experiència significativa, sobretot si implica una conseqüència positiva o negativa. El nostre cervell emmagatzema aquestes emocions i, quan ens enfrontem a una decisió similar, reprodueix aquest senyal emocional per orientar-nos.
En situacions en què està implicat el bé comú és imprescindible guiar-se per la raó
De manera que les emocions són imprescindibles per al raciocini. I això no té res a veure amb els postulats de la postmodernitat, que advoca per centrar-se en les emocions i deixar de banda la raó. Tan absurd és creure que podem prendre decisions sense el concurs de les emocions com considerar que les emocions ens guien millor que la raó. Si vostè ha de comprar un pis, per més que les seves emocions l’empenyin a buscar-lo en una urbanització caríssima, no tindrà més remei que sotmetre’s a l’evidència que marca la renda familiar per comprovar si pot abordar o no la hipoteca.
De la mateixa manera, quan es tracta de situacions en què està implicat el bé comú és absolutament imprescindible guiar-se per la raó. I és que és impossible que en un grup tots experimentin les emocions de la mateixa manera. Primer, perquè depèn de la fisiologia de cada individu, és a dir, de neurotransmissors, hormones i receptors cerebrals, cosa que influeix no només en la intensitat amb què cada persona sent les emocions, sinó també en com les regula. Segon, perquè depèn de si ha estat socialitzat com a home o com a dona, ja que els estereotips de gènere interfereixen, i molt, en l’experimentació i l’expressió emocional. I, tercer, perquè dependrà de l’àmbit familiar i cultural on vostè hagi estat educat; no és el mateix haver crescut en una família mediterrània que en una de nòrdica.
Lee tambiénPederàstia
Imaginem que vol optar a un habitatge social. Si només li preguntessin com se sent la seva família, vostè podria considerar que pertany a la classe mitjana i això no li atorgaria el dret a aquest pis de lloguer assequible que necessita. Mentre que si la pregunta fa referència a una dada concreta: la renda mitjana familiar, no hi ha error possible en l’adjudicació. I li passa igual a qui legisla o executa, obligat a basar-se en la raó. Per això, convé que les normes de convivència se sustentin en evidències clares.
Com ja s’ha dit, en aquelles situacions que afectin la col·lectivitat, convindrà tenir presents les paraules de Spinoza en la seva Ètica referides a les persones: “Quan estan dominades per les passions, poden ser contràries les unes a les altres; només quan viuen sota el guiatge de la raó, convenen sempre necessàriament en la mateixa naturalesa”.