“Els museus haurien de ser un lloc d’on en sortissis sentint-te més bé, i jo he intentat que fos interessant i divertit de veure”, assegura Chris Ware parlant de Dibuixar és pensar, la mostra que des d’aquest dijous fins al 9 de novembre es pot veure al CCCB, coproduïda per Ficomic –amb Ware com a convidat d’honor de Comic Barcelona, n’és alhora una prèvia i una continuació–, i que analitza el conjunt de la seva obra.
La directora del CCCB, Judit Carrera, justifica la mostra en la continuïtat de la recerca del centre i les que es van dedicar al mitjà, com Constel·lació gràfica el 2022 o, més enrere, Factoria d’humor Bruguera el 2005, però recorda que el creador no només ha estat comparat amb escriptors Nabokov, Joyce o Tolstoi, sinó que l’autor de còmic Max fins i tot parla de “l’era Ware”, perquè “és un dels autors més rellevants i radicals de la contemporaneïtat, que defensa l’empatia com un valor essencial de la humanitat, i tot i que assegura rebutjar l’art polític fa una crònica de l’Amèrica de la polarització, del racisme i l’erosió de les relacions socials per les noves tecnologies”.
A més de l’obra del creador, el CCCB reivindica la tasca de referents com Herrigan, King o Sterrett
La directora de Ficomic, Meritxell Puig, recorda que “el còmic és cultura i ha de ser per a tothom”, i considera l’exposició un somni acomplert quatre anys després de les primeres converses amb Jordi Costa, que l’ha comissariada.
L’exposició és també el resultat de la que ha recorregut Europa –Angulema, París, Basilea, Pordenone, Haarlem, Leipzig– des del 2022, però alhora és la més àmplia, amb noves aportacions de l’autor i més material. “Ha estat un procés d’aprofundiment i focalització sobretot en el seu llenguatge i les grans aportacions, no es tracta tant d’ensenyar a llegir Ware sinó de compartir la fascinació per les seves troballes expressives”, assegura Costa.
L'exposició compta amb molts originals
La mostra està dividida en diversos àmbits a partir de les seves creacions més celebrades, començant per la revista Acme Novelty Library i continuant per Jimmy Corrigan, Quimby the Mouse, Building Stories i Rusty Brown, unes obres que l’autor considera “totalment connectades entre elles, com passa amb la vida, que no té separacions reals entre una cosa i l’altra”. S’exposen nombrosos originals, però també maquetes de llibres, joguines fabricades per ell mateix o vídeos d’animacions de la seva obra, i fins i tot un experiment de còmic digital, Touch sensitive, amb el qual va intentar apropar-se a una nova manera de fer, a més d’anàlisis en vídeo sobre algunes de les seves pàgines i entrevistes tant amb ell mateix com amb l’escriptora Zadie Smith, amiga i fan declarada de Ware.
Una de les parts noves és un Viatge a les arrels que reivindica els seus antecedents referencials: Krazy Kat de George Herriman, Gasoline Alley de Frank King o Polly and her pals, de Cliff Sterrett, amb pàgines de l’arxiu de Ware, que fins i tot va apadrinar la reedició d’algunes d’aquelles obres.
Lee también
També hi ha espai per les col·laboracions a la revista The New Yorker, on des del 1999 ha anat retratant críticament els canvis en la societat nord-americana, on la situació política reconeix que li afecta directament l’estat d’ànim, entre d’altres motius perquè “l’Amèrica de la llibertat, amb la promesa que tot era possible, s’està erosionant”.
També és present a l’exposició l’observació del natural, amb els quaderns d’esbossos –alguns dels quals ha anat publicant–, en els quals dedica molt d’espai a l’arquitectura, una disciplina que sempre l’ha fascinat, però també es deixa anar amb una estètica molt diferent de la que presenta als seus llibres. Un altre espai és el dedicat a la música ragtime, a la qual és molt aficionat –toca el banjo i el piano– i ha dedicat esforços a donar a conèixer, ja sigui col·laborant amb artistes i dibuixant cobertes de discos, historietes d’homenatge o el personatge de Joanna Cole –de Rusty Brown–, però també ha estat editor del fanzine The Ragtime Ephemeralist.
L'exposició, amb dibuixos i objectes que analitzen l'obra de Ware
Finalment, un dels vessants que Ware ha desenvolupat els últims anys és l’anomenat Pedantry & pedagogy, un projecte a partir de materials didàctics en què abraça l’abstracció per reflexionar sobre la creació visual amb un fort component humorístic.
L’exposició no acaba aquí, perquè el CCCB dedica un últim espai de mediació per experimentar creativament a la manera de Ware i proposa els joves a crear una història seguint el model de Fabricar historias però arrelat a Barcelona, i també s’aniran fent tallers amb Sergi Puyol, Cristina Daura, Nadia Hafid i Marc Torices. I encara Ware, que aquests dies participarà en diversos actes a Comic Barcelona, prendrà part l’octubre que ve en el festival Kosmopolis. Hi ha Chris Ware per estona.
