Al voltant de Nadal és l’època més fosca de l’any en una illa com Islàndia, a tocar del cercle polar Àrtic. I és quan l’escriptora Audur Ava Ólafsdóttir hi situa la novel·la La veritat sobre la llum. Hi surten llevadores, paraula que en islandès està composta per mare i llum, i assegura el director Ferran Utzet que, malgrat els dies que són nits, és una obra plena de llum.
Anna Maria Ricart n’ha fet la versió teatral a partir de la traducció de Macià Riutort, publicada per Club Editor. A l’escenari, Rosa Renom encarna l’esperit de la tia àvia llevadora, Maria Casellas és la continuadora de la nissaga, Andrea Portella Fontbernat és la bessona meteoròloga i Roger Julià el veí turista perdut a Islàndia, entre altres papers.
Cada assaig amb Rosa Renom és una masterclass
Casellas i Portella van crear la companyia Els Telers Produccions i Utzet explica d’on sorgeix tot plegat: “Maria Casellas, després de fer El silenci dels telers a partir d’entrevistes a dones que havien treballat a les colònies tèxtils, un projecte que ha anat molt bé i ens hi hem entès, va voler fer-ne un altre sobre llevadores. Se’n volia documentar però va anar-se’n de vacances a Islàndia i, entre els llibres que va llegir, va descobrir La veritat sobre la llum i va quedar fascinada per l’univers que descrivia l’autora. Aleshores va pensar que més que teatre documental podia ser interessant ara anar a buscar la ficció. Dit i fet, aquest dimecres l’estrenem”.
Sobre l’adaptació teatral, Utzet considera que Ricart, “que ja havia fet la dramatúrgia del primer muntatge, i també d’ Anna Karènina, La casa de los espíritus... té molta traça a l’hora de traduir universos literaris en universos teatrals”. I l’equip es va llegir la novel·la: “Ens va semblar interessant perquè era un llibre que no era gaire psicològic ni descriptiu, sinó que més aviat evocava unes sensacions i un univers de personatges molt teatrals”.
Rosa Renom i Maria Casellas a 'La veritat sobre la llum'
“És un muntatge del qual estic especialment satisfet pel que fa a la posada en escena, al joc teatral que hem trobat, al dispositiu escènic”, confessa el director. “Ricart fa una adaptació molt lliure i poètica, amb força llibertat estètica. Hem creat un univers de gent que entra i surt del pis de la protagonista, que s’està a casa durant un parell de dies després d’una nit de guàrdia a l’hospital. És una llevadora que va veient com hi van apareixent diferents personatges: la seva germana, l’electricista, un turista, parla amb l’esperit de la seva tieta, que també era llevadora, perquè viu a casa seva... I de mica en mica entenem que aquest personatge ha passat una època dolorosa, de recolliment, un hivern de l’ànima. I ara ja està al final d’aquesta època de tristor i està tornant a obrir la porta a la vida”.
“Tot és llum –resumeix Utzet–. La novel·la constantment juga amb aquest simbolisme. Ella i la tieta són llevadores que porten la llum, ha de venir un electricista perquè se li fonen les bombetes, les aurores boreals de l’hivern d’Islàndia... Hi ha una claredat metafòrica”.
Lee también
En la seva feina, Utzet revela dues influències a l’hora d’encarar el muntatge: “M’han ajudat un parell de referents estètics. D’una banda, les pel·lícules del cineasta finlandès Aki Kaurismäki, i de l’altra el còmic Aquí, de Richard McGuire, il·lustrador de The New York Times. Hi dibuixa la mateixa habitació al llarg dels segles, el pas del temps i els estats d’ànim”. En aquesta ocasió, el director torna a comptar amb l’actriu Rosa Renom, que va dirigir a La nostra ciutat : “Cada assaig amb ella és una masterclass”.
La veritat sobre la llum és el segon espectacle de la companyia Els Telers Produccions, que la produeix amb el teatre Akadèmia, on fan funcions fins al 20 d’abril.
