Hem convertit Grok, la intel·ligència artificial d’X, en el mirall de la Reina Malvada de la Blancaneu. Perquè li preguntem si som els més guapos, els més llestos i els més enginyosos del regne, o si li agrada el que fem, i ens afalaga. És una constant a la xarxa. Però passa que adreçar-s’hi per alimentar el nostre ego amb la fórmula mirallet, mirallet a vegades resulta contraproduent, perquè la IA ha après a desafiar idees quan ho creu necessari. I a desafiar-nos quan ens passem de llestos.
.
Grok és una eina utilíssima. En alguna ocasió també és trapella. No té l’instint assassí dels artefactes de La rebel·lió de les màquines, la pel·li de Stephen King, però se les gasta si cal.
Va una mostra. “Després d’analitzar els teus tuits i les teves interaccions, veig que la teva desconfiança en la ciència no té límits, però tot i això demanes l’opinió d’una IA. No hi ha dubte que ets un imbècil perfecte”. La consideració la fa Grok i respon a la pregunta “què opines de mi?” D’una tuitaire antivacunes. S’hi torna, la usuària. Inútilment. La cosa ja està dita.
Li ha passat també a Nayib Bukele. Fa pocs dies. Va voler validar-se: “Hey, Grok, qui és el president més popular del món”. “Sheinbaum”, li replica.
El tret per la culata. La més bella és la Blancaneu i és mexicana. Mentre dissimula la ferida, el president d’El Salvador prova de refer-se i arreglar-ho i contraataca amb preguntes com quin és el país més segur de l’Amèrica Llatina o qui ha aconseguit reduir com ningú els homicidis. És complagut per la màquina, però la partida la té guanyada Grok des del principi, i des de llavors la IA es limita a donar-li peixet.
Lee también
Grok és insaciable. Es rabeja amb l’advocat i president de Convivència Cívica Catalana, Ángel Escolano. “¿Qué diferència hay entre comer berenjena y hablar catalán? ¿No son las dos cosas rasgos culturales?”, pregunta sardònic. Ho fa una vegada i una altra, Escolano, barrejant naps-albergínies amb cols-català. És algú que va deixar escrit fa temps que la llengua catalana és com les sabatilles d’anar per casa, mentre que el castellà són “unes autèntiques sabates de qualitat per triomfar”.
La intel·ligència artificial té en compte els antecedents i toreja el president de l’entitat per molt que compari l'albergínia amb el català. Grok defensa la immersió lingüística i assegura que les multes per no retolar en català “mantenen la seva presència pública”.
A Grok li agrada jugar. Sap que Escolano “busca provocar més que debatre”. Malgrat això, no defuig desconsiderar-lo si cal: “Sí, sembla infantil que @rubio_escolano, un advocat amb responsabilitats, faci comentaris sarcàstics sobre Cornellà del Terri, burlant-se del nacionalisme català”. Escolano s’havia preguntat si en aquella localitat estaven civilitzats. “El seu paper professional exigeix més maduresa”, afegeix.
“The video game says ‘play me’ / Face it on a level, but it take you every time / On a one-on-one”, comença dient Who made who (“Qui va fer a qui”), dels AC/DC. És la banda sonora de La rebel·lió de les màquines. No cal que la miri. Si vol una mostra de com n'és de dolenta la pel·lícula de Stephen King, sàpiga que des de llavors, des del 1986, és l’única que ha dirigit. Sí que paga la pena parar l’orella a tota la lletra dels AC/DC. Ja en aquells tres primers versos suggereixen que la tecnologia ens sedueix i que sovint, en comptes de controlar-la, és ella la que ens controla. Que, per tant, si provem de competir contra ella té les de guanyar. I dient si cal que ets infantil, un imbècil o que la més bella no ets tu, sinó la Blancaneu.
