Ahir, mentre Wall Street s'enfonsava i les calculadores treien fum, es va saber que els Estats Units han prohibit al seu personal governamental a la Xina mantenir relacions sexuals i/o afectives, que no són sinònim unes de les altres, diem que no podran romantizar amb ciutadans d'aquell país. Per si se'ls escapa alguna cosa.
Les disposicions del que es denomina “no-confraternització” no són estranyes, sobretot en moments com la guerra freda o aquesta altra que encara no sabem com l'anomenarem, i tenen un cert punt de lògica, a veure, un espia o treballador del sector de la intel·ligència, eufemísticament, no es lligarà amb altra o altre d'un país no estrictament amic, ni amic tampoc.
La guerra freda torna de debò: el personal governamental dels Estats Units a la Xina no podrà mantenir relacions sentimentals amb ciutadans d'aquell país
Abans, aquesta “no-confraternització” es limitava al personal governamental i contractants amb els seus homòlegs estrangers. Però ara la cosa s'ha ampliat: els familiares dels sensibles tampoc no podran vincular-se amorosament amb ciutadans xinesos, encara que aquests es dediquin, posem per cas, a l'enregistrament de vídeos d'óssos panda, activitat innocent on n'hi hagi.
La notícia ha encès les xarxes dels Estats Units com no s'havia vist des d'abans d'ahir, quan la comparació entre el sabor de la carn d'aquell país i l'europea va omplir d'arguments a tots els que pensem que el veganisme és una bona alternativa. La discussió va arribar a l'altra vora de l'Atlàntic, o sigui, aquesta, quan el secretari d'estat de comerç dels Estats Units, Howard Lutnick va ficar la pota, o la peülla a l'assumpte.
Donald Trump presenta els aranzels
“La Unió Europea no acceptarà pollastre dels Estats Units. Odien la nostra carn de cap de bestiar perquè la nostra és bonica i la seva és feble”, va deixar anar Lutnick amb aquella retòrica que tant s'aprecia a l'administració Trump. Immediatament, un tuitaire suec es va donar per al·ludit i va demanar a @grok que li expliqués com de “feble” és la carn europea. Curiosament, la IA va respondre aquesta vegada diplomáticamente: “la carn europea no és 'feble', només és diferent”.
“La UE té enveja dels seus pollastres. El nivell del discurs d'aquesta gent és sorprenent...”, remata @MercedesSabio des de X, i com si volguessin donar-li més arguments, Trump inclou en la seva llista de castigats amb els aranzels una illa de l'Índic habitada únicament per pingüins. Alguna cosa (li) hauran fet, els pingüins. Com la resta del món.
Lee tambiénSupervivents 2030
Estàvem parlant però de les traves no als pollastres sinó a les relacions entre humans. L'agència AP, que va donar la notícia del forrellat als embolics xino-nord-americans de risc, ho va confirmar per quatre fonts, senyal que no s'ho acabaven de creure. Tampoc no havien pogut aclarar “exactament” que s'entenia por “relación romàntica o sexual. Home...
Què passa amb els que ja mantenen aquestes relacions? Doncs que hauran de demanar una exempció. I si no la hi donen? Doncs o deixen la relació o deixen el seu lloc. Aquesta vegada 007 se les tindria a veure amb una guerra freda de veritat.
I mentre tot això succeïa més enllà de les nostres fronteres, aquí les xarxes s'embranquen en repartir culpes, què va ser primer, els aranzels de la UE o els de Trump? La bandada de la conspiració bateja Von der Leyen com Von der Brujen mentre es paralitza l'exportació als EUA de 40.000 ampolles de vi de Galícia, la sortida de Vox distribuint responsabilitats a tots menys a Trump és l'equivalent patri als pingüins aranzelats de qui tant admiren.
L'impacte que es preveu a l'economia pel rebatejat “dia de la ruïna“ és massiu, segons la gran majoria d'opinions a xarxes, però no només per a Europa. “Trump acaba de destruir qualsevol possibilitat que els EUA tinguin alguna influència en el Sud-est asiàtic, MAGA: Make China Great Again”, sentencia @pmarsupia, amb una llista dels aranzels imposats a països de la zona. És l'economia, estúpids, i no les liaisons sentimentals.
