Quan fa vint anys començàvem Escenaris Especials, no podíem somiar arribar a la sala Fabià Puigserver”. La sala en qüestió és la gran del Teatre Lliure de Montjuïc i, amb aquestes paraules, la dramaturga i directora Clàudia Cedó expressava la seva alegria per haver assolit aquesta fita amb un projecte pel qual ha treballat amb constància i una il·lusió creixent. L’obra que s’hi estrena és Fantàstic Ramon i explica la història d’una dona que pareix un ninot que no té ni ulls ni boca.
“Des del 2006, quan demanàvem recursos per fer teatre amb persones amb diversitat funcional, ens miraven amb una cara... Hem fet un llarg camí, i encara en falta, però evidentment que hem avançat”, resumeix Cedó. “Els primers documents de Fantàstic Ramon són del 2017. De fet, quan vaig fer Mare de sucre ja pensava en aquest personatge sense ulls ni boca. Amb aquest nino, volia parlar de la manera que té la societat de tractar persones amb aquesta diversitat funcional, i llavors vaig pensar que els personatges tractessin en Ramon com la societat els tracta a ells”.
Vaig pensar que els personatges tractessin en Ramon com la societat els tracta a ells
Així doncs, jugant els jocs dels miralls, la dramaturga posa els intèrprets amb diversitat funcional davant d’algú com és aquest Ramon, perquè el públic s’hi vegi reflectit en la seva mirada no sempre adequada. A l’escenari, onze intèrprets amb i sense diversitat funcional.
“M’han servit de referents obres com Amor de monstre, de Katherine Dunn, una novel·la sobre una família de circ, o L’home elefant , la pel·lícula de David Lynch”, manifesta Cedó. “L’obra comença amb el naixement del Ramon i l’anem seguint al llarg de la vida. Ens serveix per parlar de l’escola, de quina escola és millor, si l’ordinària, però, esclar, llavors calen recursos... Sí que està relacionada amb Mare de sucre, però ens van quedar moltes coses, sobretot l’humor, que llavors no era tan present. Volíem explicar les coses amb un humor més estripat, a través d’aquesta faula màgica, que ens fa volar cap a una poètica estranyota”.
Clàudia Cedó tracta l'amor i l'exclusió a 'Fantàstic Ramon'
Fantàstic Ramon, que es publica en llibre a Comanegra, explica la història de Santa Aurora de la Pietat, un poble aparentment normal fins que hi neix un nen radicalment diferent: en Ramon, un ninot de drap. “L’obra explora la mirada dels seus habitants envers aquest ésser, que a mesura que va creixent oscil·la entre l’amor, el rebuig, el paternalisme i les expectatives que posen en ell”, diu la sinopsi.
I Cedó hi afegeix: “Tot això que demanem a les persones no normatives, que representin l’heroi o el monstre, demanant-los que ens ajudin a entendre millor les nostres vides, que siguin un exemple d’autosuperació. La diversitat física necessita rampes i la mental també necessita unes rampes invisibles”.
Lee también“Hi ha d’haver sentiment de grup, orgull de ser discapacitats”
L’actor Marc Buxaderas considera: “És molt important fer aquesta obra a la sala Fabià Puiserver. Esclar que, després de L’herència, el llistó està molt amunt. Jo faig de capellà i vaig amb cadira de rodes, tot i que no es diu en tota l’obra i a més d’un li petarà el cervell”.
El director del Teatre Lliure, Julio Manrique, explica que aquesta producció s’emmarca en el projecte Ànima Lliure, que compta amb un seguit d’activitats paral·leles. “Hem necessitat pisos tutelats, habitacions adaptades, una intèrpret de llengua de signes... Per a tot això necessitàvem un còmplice, que ha estat la Fundació Banc Sabadell”, assenyala. “ Fantàstic Ramon va sobre l’alteritat. Fer-li la guerra a allò que es considera normal, la normalitat”, conclou Manrique.
