No fa falta construir murs si es poden aixecar barreres invisibles. Segurament és el que Trump, o els seus consellers, van pensar abans d’enviar la bomba al món en forma de pujada d’aranzels. Els mercats han caigut en picat i la tensió geopolítica és enorme. Només queda per saber la resposta de la Unió Europa i la Xina a Trump.
Com s’ha de reaccionar a un líder dement que amenaça l’equilibri internacional i governa per interessos interns i narcisisme personal? Trump no proposa una estratègia global, sinó una revenja. No ofereix solucions globals, proposa càstigs en forma d’aranzel. El seu discurs no parla de futur, sinó de por. Davant d’això, el món no pot titubejar. Europa ha de reforçar la seva autonomia estratègica i mostrar lideratge. L’Amèrica Llatina, diversificar aliances. I els ciutadans han de comprendre que la globalització també és entendre que el que passa en un míting d’Ohio pot acabar buidant un supermercat a Lima o tancant una fàbrica a Madrid.
Trump és un provocador, és la metxa per al gran incendi. Per això el món ha de respondre amb calma i responsabilitat. Si ell es vol aïllar, el món ha de respondre amb un reforç d’aliances per reduir l’impacte de la dependència dels Estats Units. Cal tenir en compte que es poden accelerar acords, en comptes de decidir combatre amb el mateix estil que Trump. És decidir si vols que la corda tensada es trenqui o deixar-lo sol en el joc.
Lee tambiénCensura necessària?
No deixo de pensar en El conte de la serventa . La distopia de Margaret Atwood. Trump, amb els discursos ultraconservadors, el coqueteig amb radicalismes religiosos i el rebuig frontal del multilateralisme, fa que la línia cap aquella distopia sigui cada vegada més difusa. Gilead no va arribar mai amb tancs, sinó amb vots, amb discursos de la por i amb la promesa de tornar a un ordre que no va ser mai just. Us sona? Reduir drets, fer que la premsa sigui l’enemic, la desinformació i la por com a armes, el culte a un líder més enllà de les eines democràtiques...
Els aranzels poden protegir llocs de treball, però també aïllen idees. En un món on cada vegada es necessiten més ponts que murs, potser la pèrdua més important no es mesurarà en PIB, sinó en connexió humana.