María Leániz, experta en ordre: “Guardar ‘per si de cas’ denota por a l’escassetat; conservar objectes trencats reflecteix una afecció al passat, i acumular papers indica una evasió dels temes administratius”

Tots tenim algun calaix a casa ple d’objectes que ni recordem o que, fins i tot, ni sabíem que teníem. Aquest tipus de “portals” fan que el desordre es generi amb facilitat. Quan no sabem on posar alguna cosa, simplement la fiquem al calaix i continuem amb el nostre dia. Pot ser el dels coberts, el dels cables, el del maquillatge o el de la papereria.

“A totes les cases hi ha, com a mínim, un ‘calaix del caos’, i en molts casos, aquest acaba convertint-se en una habitació sencera plena d’objectes acumulats sense ordre ni criteri”, explica l’especialista en ordre, María Leániz, al podcast A casa amb María.

“Aquests espais desordenats són conseqüència de raons psicològiques profundes, com el ‘per si de cas’, que reflecteix una por a l’escassetat i condueix a acumular de manera irracional”, explica María. De fet, tal com relata al seu podcast, segons el psicòleg Randy O. Frost, aquest pensament és una forma d’ansietat anticipatòria.

Molts objectes es conserven no per la seva utilitat, sinó pel seu valor emocional o perquè ens recorden moments

María Leániz, experta en orden

“Molts objectes es conserven no pas per la seva utilitat, sinó pel seu valor emocional o perquè ens recorden moments determinats”, explica. I és que el cervell associa el fet de desfer-se de certs objectes amb dolor emocional. “Això explica per què acumulem coses innecessàries, com cables antics, claus inútils o roba que ja no fem servir”, revela.

El cost enfonsat, esmentat per María, ens porta a conservar objectes simplement perquè ja hi hem invertit diners o esforç. “Richard Thaler explica que preferim suportar la càrrega d’un objecte inútil abans que acceptar la pèrdua psicològica. Aquesta acumulació pot generar aclaparament, irritabilitat i fins i tot costos de manteniment”, destaca l’especialista.

Molt més del que pensem

Què diuen de tu els calaixos desordenats

Quan no sabem on posar alguna cosa, la deixem al primer lloc disponible. “El desordre sol ser un reflex de saturació mental i de decisions ajornades, i pot portar-nos a acumular objectes absurds, com bolígrafs d’hotels o caixes senceres de materials que no utilitzarem mai”, relata.

Preguntar-nos per què guardem cada cosa ens ajuda a entendre millor els nostres hàbits. “Guardar ‘per si de cas’ pot indicar por a l’escassetat, acumular papers pot reflectir una evasió de temes administratius i conservar objectes trencats pot assenyalar una afecció al passat”, assegura l’experta en ordre.

Segons una experta en ordre

Tipus de calaixos desordenats

I és que aquest calaix pot contenir qualsevol cosa. Tot i això, tots tenen una característica en comú: el desordre. L’experta classifica aquests racons en cinc categories.

• Calaix tecnològic: cables, carregadors, piles soltes, manuals de dispositius que ja no existeixen.
• Calaix de papereria: tiquets arrugats, bolígrafs sense tinta, llibretes a mig utilitzar.
• Calaix multiusos: guardes de tot, però no trobes mai res.
• Calaix oblidat de la cuina: estris rars, tovallons de restaurants, objectes trencats.
• Calaix de roba interior caòtica: mitjanes desparellades, roba vella, etiquetes de roba que no es van revisar mai.

Els consells de María Leániz

Com mantenir els calaixos ordenats

Hi ha moltes maneres de mantenir els calaixos ordenats, però abans d’arribar a aquest pas, un bon truc és classificar abans de desar. “És clau aplicar criteris com la freqüència d’ús, l’accessibilitat i la mida. Els documents importants, per exemple, no s’haurien de guardar en un calaix de cuina, ja que poden deteriorar-se o perdre’s, i ningú pensaria a buscar-los allà”, explica l’especialista en ordre. Així, cada cosa ha d’estar a l’estada que li correspon per facilitar-ne l’ús i la funcionalitat.

Un cop tinguem el calaix ben organitzat, quan el vulguem buidar per netejar-lo o tornar-lo a reordenar, María Leániz ens proposa quatre fases per fer-ho de manera senzilla i efectiva.

• Buidatge total: Treu tot el contingut del calaix i observa-ho amb atenció. És important veure l'abast real del que hi has anat acumulant.
• Classificació: Fes tres muntets: el que es queda, el que hauria d’anar a un altre lloc i el que es rebutja. Sigues objectiva i pregunta’t si realment necessites cada objecte.
• Zonificació intel·ligent: Crea categories dins del calaix segons el tipus d’objecte (cables, papereria, maquillatge...). Això et permetrà trobar-ho tot més fàcilment.
• Separadors i contenidors: Utilitza caixes petites, safates o separadors per mantenir cada categoria en el seu espai. L’ordre visual també ajuda a mantenir l’ordre funcional.

Minimalisme en calaixos

Tècniques per dir adeu

Per desprendre'ns de les coses, l'experta ens ha revelat tres tècniques per saber què hem de tirar i què no ràpidament. 

• Regla dels 20 segundos: “Si no ho trobes ràpid, hi ha massa”, compte.
• Test de l'ús real: “Si no l'has utilitzat en 6 mesos, no el necessites”, defensa l'especialista.
• Deslligo exprés: "si ni recordaves que tenies aquell objecte, és hora de deixar-lo anar”, acaba María.