El món s’enfonsa i Donald Trump juga a golf. Les borses van tornar ahir a registrar pèrdues importants, castigant els rics i arruïnant els pobres a causa de la recepta dels aranzels que l’inquilí de la Casa Blanca ha imposat al planeta. El desastre s’accelera com una bola de neu muntanya avall i ni a un sol Nobel d’Economia no li sembla que sigui una mesura assenyada. Trump intenta calmar els nord-americans dient-los que les medecines triguen una mica a fer efecte. És el mateix Trump que va recomanar desinfectant contra la covid, encara que quan va emmalaltir va ser tractat amb anticossos monoclonals.
Mentre ell tirava boles a Mar-a- Lago aquest cap de setmana, Elon Musk i una dotzena de senadors republicans es mostraven contraris a la política d’aranzels, perquè només portarà inflació, atur i recessió. Cal reconèixer-li a Trump que és bo amb els pals de golf (el 2021 tenia un hàndicap de 2,5). Juga amb l’avantatge de ser el propietari de 18 camps, onze al seu país (i un a casa seva, a Palm Beach). Però no sembla tenir els mateixos encerts en economia d’acord amb el seu currículum, ja que s’ha arruïnat en diverses ocasions, encara que sempre ha sortit a la superfície. De vegades, amb males arts o, si es prefereix, amb pocs escrúpols i escàs respecte a les lleis.
El món s’enfonsa i Trump juga a golf, esperant que la seva medecina funcioni
Mentre se’ns fonen els plans de pensions, distreu veure a Movistar The apprentice, una magnífica pel·lícula sobre l’ascens de Trump i el paper que va exercir el seu advocat novaiorquès Roy Cohn, que va destacar per treballar amb Joseph McCarthy durant els anys de la caça de bruixes.
Lee tambiénEl restaurant no vol soroll
La pel·lícula ajuda a entendre la visió de la vida i els negocis del president, a qui Cohn li ofereix les tres regles per triomfar: atacar sempre, no admetre l’error i cantar victòria fins i tot en les derrotes. El llibre acaba amb el magnat contractant un periodista perquè li escrigui l’autobiografia, que va titular El arte de la negociación, el 1985. El negre és Toni Schwartz, que havia publicat un article crític però que a Trump li va semblar magnífic, fins al punt de tenir-lo emmarcat a la seva oficina. Trump assegura que és el seu llibre favorit després de la Bíblia. Schwartz declararia anys més tard que es va equivocar: l’havia d’haver titulat El sociòpata.