El PP ha aconseguit una cosa que és realment difícil: tornar la pasta dental a l’interior del tub dentífric, quan ja estava sobre els filaments del raspall. Des de l’inici de la legislatura, els populars només han arribat a un únic acord amb el Govern espanyol en ocasió de la renovació del Consell del Poder Judicial, després de més de dos mil dies de bloqueig de l’òrgan de govern dels jutges. Però, fins i tot en aquesta ocasió, el PP va estar a punt de trencar el consens al darrer minut, quan es van assabentar dels contactes entre el PSOE i Junts per la llei d’Amnistia. Aquesta vegada no es va haver de tornar a posar la pasta de dents al tub, però hi va faltar poc.
En les últimes hores, Feijóo s’ha fet enrere en la predisposició al diàleg amb el Govern central per pactar el decret que mitiga els efectes dels aranzels de Donald Trump. Afortunadament, la Casa Blanca n’ha endarrerit tres mesos la implantació (menys en el cas de la Xina), esperant buscar uns acords negociats.
El PP passa d’acceptar el diàleg sobre el decret per pal·liar els aranzels a negar-s’hi
El motiu de l’enuig popular és que Junts va anunciar que Carles Puigdemont havia garantit a Pedro Sánchez el seu vot favorable als termes pactats. I encara que el text no deia res al respecte, van presumir que les empreses catalanes tindrien el 25% dels ajuts. Res que no correspongui al percentatge exportador de Catalunya. Puigdemont, negociacions amb els independentistes i criteris territorials arbitraris són tres termes que serveixen per dinamitar-ho tot. Fins i tot, el tub del dentifrici.
Lee tambiénEls impostors es posen al capdavant
El vicesecretari econòmic del PP, Juan Bravo, s’ha fet l’indignat davant el ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, per modificar l’ esborrany del decret, cosa que aquest últim ha negat rotundament. Si en uns moments crítics per a l’economia espanyola i europea, provocada per la loteria dels aranzels trumpistes, els populars són incapaços d’assolir un acord, demostraran que aquest país no té remei. Però ells, tampoc.
Una cosa és ser oposició i una altra oposar-se a tot. Una cosa és administrar els sis i una altra transfigurar-se en el Doctor No. I sobretot, cansa que utilitzin sovint Catalunya com a argument deslleial per refermar als ulls del altres el seu patriotisme.