Donem-nos avui un descans de Forrest Trump i
escriguem de coses menys serioses, però que
mouen tot un país. Parlem del Barça. Ara que l’equip blaugrana encara no ha guanyat res, i no està escrit enlloc que hagi de guanyar alguna cosa, és bo aturar-se un moment i fer un homenatge a aquest equip que està despertant l’entusiasme en tants d’aficionats, i no només barcelonistes.
El Barça de Hansi Flick té la millor mitjana de gols per partit de la història de la Champions, que es diu aviat, i ha aconseguit ajuntar una barreja de joves jugadors amb altres de més veterans per formar un còctel que il·lusiona com poques vegades el barcelonisme.
I ho ha fet en plena crisi institucional del club. La Vanguardia no ha deixat de publicar diverses informacions sobre discutibles operacions econòmiques dirigides per Joan Laporta per fer que LaLiga elevés el límit de cost de la plantilla esportiva, cosa que popularment es coneix com a f air play financer. LaLiga va arribar a anunciar fa uns dies que el Barça deixava d’estar emparat per la regla del 1:1, que fixa que els clubs poden invertir en fitxatges la mateixa quantitat que ingressen, perquè no va veure gens clara l’operació de vendes de seients vips al futur Spotify Camp Nou. Al seu dia,
el Barça va haver de recórrer al Consell Superior d’ Esports per
poder inscriure dos dels seus jugadors, Dani Olmo i Pau Víctor. Ahir es va saber que la justícia dona la raó al club perquè els dos jugadors puguin jugar fins a la resta de la temporada.
El soroll generat per totes aquestes operacions, amb canvi d’empreses auditores inclòs, ha quedat sufocat per l’impacte de l’equip de futbol. Seria injust negar aquí la intervenció de Laporta en el fitxatge de Hansi Flick i la continuïtat de Deco com a director esportiu perquè l’equilibri futbolístic es mantingués. El mèrit és seu. Com també és bo reconèixer l’herència d’anteriors directives que van deixar el club gairebé en fallida.
Dit això, l’afició es mereix una directiva que no s’escudi en acords de confidencialitat per no donar explicacions. Els socis poden ser feliços per la imatge que transmet el seu equip de futbol, però mereixen també ser tractats com a adults. I els mitjans estem obligats a exigir aquesta transparència.
