Èxode de ciutadans de les Balears a l’Espanya buidada per la crisi d’habitatge
Canvis demogràfics
La població només creix pels estrangers: ja no arriben peninsulars a l’arxipèlag
Una manifestació massiva per l’encariment de l’habitatge va recórrer els carrers de Palma el dia 5 d’abril
La crisi d’habitatge que pateixen les Balears comença a expulsar de les illes els seus residents. Els últims tres anys ha començat una migració a la inversa amb habitants de l’arxipèlag que deixen les Balears per mudar-se a altres territoris de la Península. L’ Espanya que s’omple comença a migrar a l’ Espanya que es buida. Les dades de migracions interautonòmiques que publica l’ Institut Balear d’Estadística ( Ibestat) aporten xifres que avalen la creixent percepció ciutadana que surt més a compte viure en altres comunitats autònomes que en qualsevol de les illes.
El saldo, amb dades dels últims tres anys, indica que en aquest temps les Balears només han guanyat 376 residents nacionals procedents d’altres autonomies. És un canvi de tendència radical respecte a la sèrie històrica d’una autonomia que tradicionalment ha rebut emigració d’altres comunitats autònomes, de manera rellevant els anys del boom turístic, amb l’arribada de mà d’obra del sud d’ Espanya.
El preu mitjà d’un pis a les Illes s’acosta als 350.000 euros, segons dades del Col·legi de Notaris
Les migracions ara són en sentit invers i les Balears perden saldo de població juntament amb 11 de les altres 16 comunitats autònomes. I el més significatiu és que ho fan, de manera majoritària, cap als territoris que componen l’ Espanya buidada. El saldo amb Andalusia és negatiu en 607 persones; el de Múrcia, en 127; el de Castella-la Manxa, en 124, i el d’Extremadura, en 13. A aquestes comunitats s’hi afegeixen, a més, d’altres d’aquell nucli que es buida, com Castella i Lleó (-288 persones), Galícia (-107), Astúries (-90) i Cantàbria (-20). També hi ha saldo negatiu amb altres comunitats que no s’inclouen a l’ Espanya que s’està despoblant: Navarra (-63), La Rioja (-17) i la Comunitat Valenciana (-578).
El catedràtic jubilat de Geografia Humana de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Pere Salvà, confirma aquest èxode i augura que continuarà els pròxims anys mentre no hi hagi una reversió de la crisi immobiliària que viu l’arxipèlag. Salvà afirma que el preu de l’habitatge és al darrere d’aquesta migració a la inversa. El preu mitjà d’un pis a les Balears s’acosta als 350.000 euros, segons dades del Col·legi de Notaris; el mateix pis a Cantàbria en val 153.000; a Astúries, 119.000, i a Andalusia, 175.000 euros. Amb el que costa un pis a les Balears se’n poden comprar quatre a Extremadura, a 90.000 de mitjana cadascun.
Salvà creu que una part dels qui es muden a la Península formen part de la generació de treballadors de l’hostaleria que van arribar als anys seixanta i setanta. Se’n van i deixen l’habitatge als seus fills, que de cap altra manera no poden accedir a un pis. Així explica el fenomen de la tornada a les comunitats del sud. En el cas de la Comunitat Valenciana, atribueix aquest saldo negatiu amb les Balears a la crisi específica de l’habitatge a Eivissa. Molts dels valencians que van emigrar a l’illa tornen a la seva comunitat autònoma.
També ha detectat una certa migració “climàtica” de residents de les Balears que compren un habitatge en zones del nord des d’on poden teletreballar. El que està definitivament confirmat és que l’emigració de la Península cap a les Balears ja no existeix. “S’ha paralitzat la immigració tradicional de la Península vinculada al món laboral de l’hostaleria i la construcció i ja només són estrangers els que emigren a l’arxipèlag”, assenyala. “L’ Espanya migrant ha envellit”, afegeix Salvà. “A les comunitats on es dona el fenomen de l’ Espanya buidada, el potencial laboral de joves ja no existeix”, conclou.
Ja no arriben peninsulars a les Balears, sinó estrangers. Des de principis de segle, han entrat prop de 300.000 nous residents d’altres països i la majoria d’aquests balears de nou encuny no són alemanys o britànics, sinó de Sud-amèrica. Eren 10.851 el 2000, i el 2024 sumaven 140.503, un augment de més del 1.000%. “Són els qui arriben amb la percepció d’accedir a una economia pròspera i acaben vivint en habitacions compartides”, assenyala Salvà.