Convertir-se en àvia o avi no només transforma la vida en el pla emocional, també obre una etapa molt especial per guarir vincles i construir noves formes de relació. Adela Canyella, psicòloga especialitzada en dependència emocional i autoestima, subratlla aquest moment com a “dolç” per a moltes mares que avui es converteixen en àvies. Segons explica, ara les filles comencen a comprendre les dificultats de criar mentre mantenen una vida personal i professional.
Amb la maternitat, moltes dones comencen a entendre el que significa compaginar amor, criança, feina, parella i la vida personal. Això no és només un procés individual, també és una porta cap a l'empatia amb les seves pròpies mares. El que abans podia veure's com a intromissió, avui pot sentir-se com el suport més gran de tots. I justament és en aquella transformació on neix la possibilitat de reconciliar-se i crear una complicitat nova.
Els avis han d'aprendre a com posar límits als seus nietos
La psicòloga subratlla que, durant anys, moltes filles han vist en les seves mares una figura crítica, estricta o, fins i tot en alguns casos, controladora. Tot i això, el convertir-se en mares elles mateixes, se'ls desperta una consciència més clara de l'esforç, cansament i renúncies que implica criar a un fill o filla. Per això poden deixes enrere l'actitud defensiva i obrir-se al diàleg i l'afecte dels qui li han criat i cuidat.
Abans, per a la teva filla, la teva intervenció era una mica així com una invasió de la seva independència emocional
Per això, aquest moment és doblement especial: no només es rep el regal d'un net o neta, sinó també el d'una filla que ara és capaç de mirar a la seva mare amb altres ulls. La relació es converteix en un sistema d'“auxili mutu”. Ja no es tracta d'imposar o corregir, sinó de ser allà, des del respecte, des de l'acompanyament. Un vincle que madura, igual que ho fa cada generació. “A totes les mares que ara sou avis, ara ve el moment dolç de reconciliar-vos amb les vostres filles. Per què? Perquè aquestes comprendran la dificultat de compaginar amor i criança. I és que ara la teva filla segurament acceptarà el teu ajuda”.
“Abans, per a ella, la teva intervenció era una mica així com una invasió de la seva independència emocional. Ara, tot i això, implica una complicitat renascuda, ja que esteu en una relació de mutus auxilis. I la teva mare, ara convertida en àvia, per a tu també és un molt bon moment. Ara la teva filla ja no et castiga per qualsevol cosa perquè ara pot tenir una empatia real pel que tu vas fer”. explica la psicòloga.
Encara que, Adela adverteix que el rol d'àvia avui no és com el d'abans. Ja no es tracta simplement d'aviciar els nets, moltes vegades han d'assumir el paper actiu en la criança i el compte. El ritme de vida actual, amb horaris laborals intensos i models familiars diferents i canviants, fa que els avis hagin d'assumir responsabilitats per poder ajudar als pares i mares.
Àvia, filla i neta gaudint d'un moment feliç
Però àvia, ara experimentaràs una modalitat diferent de la de les teves antecessores
Això, a vegades, pot suposar també un repte emocional, perquè l'àvia o l'avi ha d'equilibrar el seu desig de gaudir dels nets amb el compromís d'ajudar fills. I no sempre és fàcil, això de vegades implica posar límits, respectar l'estil de criança dels fills i, alhora, aportar des de l'experiència que ells tenen. Però també ofereix la possibilitat de sentir que continues formant part fonamental de la vida familiar, i no només com un record del passat, sinó com una figura viva, útil i amorosa. “Tot i això, l'estrès diari i les noves famílies impliquen nous codis i aquells codis faran que hagis, en alguns moments, de substituir la criança que serà la teva filla, perquè ha de treballar, perquè té més obligacions… I allà ja no dona tant gust malcriar el net, perquè també ens tocarà la part dura. Sigui com sigui, gaudeix-lo”, aconsella.
Adela Canela el resumeix amb una frase que resumeix aquella complicitat: “Sigui com sigui, gaudeix-ne”. Perquè, al final, ser àvia és tornar a viure la infantesa, però des d'un altre lloc: amb més saviesa, més calma, i amb l'oportunitat única de tornar a criar, aquesta vegada des de l'amor i la reconciliació.
