El 1950, el pintor Henri Matisse (1869-1954) va respondre a la crida del seu col·lega Pierre Brune, encarregat del Museu d’ Art Modern de Ceret, acabat d’inaugurar. Com a mostra de suport, Matisse va donar tretze dibuixos que va fer durant el seu període fauvista, entre els quals, Grande tête de femme , un retrat en llapis, amb traços fins i continus, compost per només 25 línies. Malgrat la seva aparent simplicitat, l’obra “presenta una mirada d’una potència extraordinària”, explica Jean-Roch Dumont Saint Priest, actual director del museu. “És una de les peces més emblemàtiques de la nostra col·lecció, però no podem exhibir-la sovint a causa de la seva extrema fragilitat”. Avui, el dibuix torna a veure la llum per commemorar els 75 anys de la institució, en una exposició de més de 60 obres que ret homenatge als artistes que han format part de la seva història.
Tot va començar el 1911, quan l’escultor català Manolo Hugué, fascinat per l’atmosfera del lloc, va convèncer el seu amic Pablo Picasso de visitar Ceret. Atret per l’entorn natural i la tranquil·litat, Picasso hi va dur Georges Braque, Juan Gris i altres companys d’avantguarda. Ceret es va convertir ràpidament en l’epicentre del cubisme. “Un lloc on es podia respirar i crear”, diria Brune.
Tot va començar el 1911: l’escultor Manolo Hugué, fascinat per l’atmosfera del lloc, va convèncer l’amic Picasso de visitar Ceret
L’ànima de Picasso no va abandonar mai Ceret i es fa present en aquesta mostra amb Nature morte aux poireaux (1950), un exemple del cubisme analític. En l’extrem inferior del quadre, dominat per tons foscos i figures fragmentades, es pot llegir la signatura del pintor malagueny acompanyada de la inscripció “ pour le musée de Céret”. Aquesta obra forma part de les 57 peces que Picasso va donar al museu.
El recorregut continua amb les pinzellades de colors vibrants de Marc Chagall, els paisatges abstractes d’ Herbin Auguste i la natura morta de Valentine Prax. “Una de les principals singularitats de la nostra col·lecció és haver estat construïda sobre els fonaments de l’amistat amb artistes que, des de principis del segle XX, van trobar al Rosselló un context de creació català, transfronterer i mediterrani”, comenta Saint Priest.
Les amistats del centre d’art amb figures com Matisse, Picasso i Chagall van donar lloc a la programació d’una sèrie d’exposicions al llarg dels anys setanta, incloent-hi la que va protagonitzar Joan Miró el 1977. Com una de les mostres més representatives d’aquella època, el museu presenta en aquesta ocasió Personnage oiseau de Miró, una poesia visual en tinta i llapis negre.
Amb l’obra de Miró, s’exhibeixen treballs d’Antoni Tàpies, que també va expressar afecte per Ceret donant algunes peces; les pintures de Claude Viallat, reconegut pel seu ús innovador de la tela i la repetició de formes; i les creacions d’ Anne-Marie Pecheur, que fusiona en les composicions elements orgànics amb la geometria .
La mostra inclou un muntatge audiovisual que es presenta a través del “paisatge interior” de Tom Carr (Tarragona, 1956), que, mitjançant jocs de miralls i projeccions, evoca l’entorn de Ceret dins d’una habitació. L’exposició també desplega escultures, com els cilindres gegants de la instal·lació Du simple au double (1993), de Toni Grand, composta per estructures d’acrílic que amaguen criatures marines a dins.
La mostra 75 anys d’amistat: els artistes i el museu l’han comissariada Jean-Roch Dumont Saint Priest i Aude Marchand, cap de col·leccions del museu. Es podrà visitar-se fins al 16 de novembre.