Xi Jinping no confondria Espanya amb Sud-àfrica, com sí que va fer Trump. El president xinès té perfectament ubicat Pedro Sánchez en l'esfera internacional i no va dubtar a tractar-lo com un hoste especial en el viatge a Pequín de la setmana passada, vaixella amb història inclosa. Tres hores de trobada que evidencien com de ben greixades estan les relacions entre els dos països. Però aquesta bona relació exigeix reserves.
Trump i Xi, en una imatge de l'any 2017
Amb permís de Vargas Llosa i de l'erràtic inici de mandat de l'inquilí de la Casa Blanca, un dels personatges més citats a les xarxes socials durant aquesta nova era del caos és Xi. Hi ha una imatge que es va fer viral aquest dilluns en la qual es retrata els presidents dels Estats Units i de la Xina jugant a un joc de cartes. Trump diu: “Jo tinc les cartes”. Xi respon: “Les cartes estan fabricades a la Xina”. És un bon resum del moment actual.
El Govern espanyol es va abocar en el viatge a la Xina, encara que amb certes precaucions. No hi ha catifa vermella a Pequín ni els xinesos estan envaint zones d'Espanya, però sí que hi ha connexions. Zona Franca de Barcelona, Figueruelas, Navalmoral de la Mata i Múrcia són només l'inici d'una relació que s'aspira a eixamplar modestament.
Lee tambiénEl que Trump ha unit
El president Sánchez no posarà mai els peus a sobre de la taula del saló de Xi, com va fer Aznar amb el de Bush, ni posarà accent pequinès per dirigir-se a la premsa. No hi ha entreguisme. Però als ministres els està costant de dissimular l'oportunitat del viatge a la Xina. A la Moncloa també hi ha assessors molt conscienciats pel poder del gegant asiàtic que recomanen al generalat governamental cuidar aquesta bona relació.
Trump, Xi i les cartes
La Xina aspira a ser la primera potència del món a meitat d'aquest segle i cap dirigent polític no hauria de renunciar a obrir pas a les empreses en aquest mercat. Amb reserves, però sense dubtar-ho. Al pati digital aquest és el debat: festejar la Xina, és bo o és dolent? Doncs depèn. Per al grup a la dreta ha estat un error clamorós; per al de l'esquerra, un gol per l'escaire.
Lee tambiénL'aleteig d'un tuit fals
La reaproximació de Sánchez a Xi no és inèdita. A la Moncloa s'ha parlat en altres etapes de la Xina i amb la Xina. A Rajoy se'l va veure a Pequín i dirigents com Ayuso, Moreno i Azcón també miren cap a ciutats com Shanghái, com abans va fer Cospedal. Fins i tot Milei ho ha entès.
Occident no pot renunciar al mercat xinès, que fa dècades que està implantat a Europa. Miri al seu voltant. El seu fill pot ser que utilitzi un patinet de Xiaomi o el seu telèfon pot haver estat fabricat a la Xina. Potser també es pregunta per què un clàssic entre el Reial Madrid i el FC Barcelona es juga a l'hora de la sobretaula i no a les 22 hores, com antigament.
El seu fill pot ser que utilitzi un patinet de Xiaomi; potser es pregunta per què un Reial Madrid-Barça es juga a l'hora de la sobretaula
Els xinesos han anat poc a poc introduint-se en la societat espanyola. Ja hi ha segones i terceres generacions perfectament integrades principalment a les grans ciutats, amb les seves famílies, els seus immobles i el seu mode de vida. Fins i tot es poden observar negocis propietat d'asiàtics amb personal contractat espanyol. L'Any Nou xinès se celebra amb intensitat en molts llocs.
A ningú no l'ha de sorprendre l'interès per mantenir una bona relació amb la Xina. Una altra cosa és que en aquest moment calgui ser discret i jugar bé les cartes. Diplomàcia. Trump és a l'aguait.
