El desordre generat per Donald Trump ha aconseguit que els europeus no sapiguem qui són els nostres. Els Estats Units han passat de ser el gran aliat a abandonar-nos a la nostra sort, retirant tropes d’Europa, exigint aranzels impagables i considerant-nos uns lladres que els hem estat robant durant dècades. El boig dels cabells vermells (i no em refereixo a Vincent van Gogh) ha arribat a proclamar que la UE es va fundar per perjudicar els Estats Units, després de rebre aquest altre artista de la democràcia que és el salvadoreny Nayib Bukele. És el que té llegir poc i parlar molt.
Nayib Bukele amb Donald Trump al despatx oval
Les autoritats europees són extremadament prudents amb aquests atacs per terra, mar i aire dels discursos (i les decisions) del president nord-americà. Tenen la sensació íntima que la música i el temps amanseixen les feres. Però el que valia per a l’ Oncle Sam no val per a l’ Oncle Trump. Veurem com acaba aquesta partida d’escacs, quan un dels jugadors amenaça de donar una manotada a les fitxes abans de la següent jugada. Així que ja no sabem qui són els nostres.
La UE equipa els seus funcionaris amb mòbils d’un sol ús quan viatgen als EUA
Ho havia advertit Churchill quan li va dir a un jove diputat que no mirés al davant, on tenia l’oposició, sinó al darrere, on s’asseien els seus correligionaris, que eren els més perillosos. També ho va avisar el ministre Pío Cabanillas, que, veient com actuaven els seus col·legues franquistes, va proclamar allò de “tots al terra, que venen els nostres”.
Lee tambiénUn somni impossible
Brussel·les es fia tan poc dels nord-americans que la Comissió està equipant amb mòbils d’un sol ús tots els funcionaris que viatgen als EUA per temor de ser objecte d’espionatge, mentre advoquen per ordinadors simplificats, com ja és una pràctica habitual en els viatges a Ucraïna i a la Xina. L’obligació inclou també els mateixos comissaris. John le Carré, diplomàtic i espia britànic durant la guerra freda abans de passar-se a la novel·la, va dir a les portes de la invasió de l’Iraq que els Estats Units entren cada ics temps en un dels seus períodes de bogeria històrica que, a llarg termini, acaben sent un desastre que paguem entre tots. I així estem, sense saber qui són els nostres i què ens costarà “la fiesta del chivo”.