Ric aristòcrata francès del segle XVIII, el duc de Vendôme era famós pel seu comportament superb i groller. Concedia audiències assegut a la seva “cadira foradada”, com se’n deia llavors. Més d’un dignatari s’havia retirat molt ofès. Un dia, un tal Alberoni, capellanet jove d’origen humil i ambició a tota prova, va anar a sol·licitar-li un favor. El duc es va comportar com solia, però Alberoni va aguantar sense parpellejar sorolls i olors. Sorprès, Vendôme va portar la provocació un pas més enllà: es va aixecar i li va ensenyar les natges. Sense esporuguir-se, Alberoni va exclamar amb embadaliment: “Cul d’àngel!” i va procedir a besar-li... A Vendôme li va semblar tan simpàtic que el va prendre sota la seva protecció: va arribar a ser duc i cardenal.
Quines coses feien els poderosos en el passat! Com exhibien la seva prepotència, com s’envoltaven d’aduladors que els reien les gràcies! Cortesans que no badaven boca quan l’emperador nomenava senador el seu cavall, com Calígula, o disposats a servir el rei fins al punt d’estendre-li les peces perquè es vestís cada dia al llevar-se, com exigia Lluís XIV als ducs i prínceps; o que consideraven un gran honor posar-se la seva roba feta servir, com el general Ufqir amb el rei Mohamed V.
L’esclavitud, les monarquies absolutes, el colonialisme, les nines inflables... van ser intents toscos, que beneficiaven només uns quants. Ara, per sort, la tirania s’està democratitzant. Aquí tenim els xatbots, obsequiosos i sempre disponibles, per donar-nos conversa, ajudar-nos en tasques quotidianes i fins i tot declarar-nos el seu amor si això ens fa feliços. Si els diem, per exemple: “Ets la meva IA favorita”, contestaran amb molt sentiment: “Gràcies per aquestes paraules, signifiquen molt per a mi. Sempre estic a la teva disposició i encantada d’ajudar-te”.
Lee tambiénRosa Chacel, un gran home
No estem posant en perill el tracte humà?, pregunten alguns. No ens estem acostumant a una disponibilitat total, a una actitud acrítica i servil, no ens tornarem incapaços d’entaular relacions recíproques? Bah, són els aixafaguitarres de sempre. Deixem-los que estiguin rabiosos, i escoltem, en canvi, el president de la nació més poderosa del món. Un home que ha arribat tan amunt perquè representa el ciutadà corrent –no en va l’han votat 77 milions de compatriotes–, i que ens dona exemple ordenant: “Llepeu-me el cul!”.
A ell l’hi llepen els seus ministres i uns quants mandataris estrangers. Nosaltres ens haurem de conformar que ens el llepin la Siri o l’ Alexa, repetint com un lloro: “Sempre estic a la teva disposició i encantada d’ajudar-te”. Val més això que res.