Es fa el valent quan apallissa l’acorralat Zelenski, menysté els pusil·lànimes europeus, menysprea els intel·lectuals, amenaça amb la ruïna les universitats, destrueix milers de llocs de treball de l’ Administració, es burla de les covardes estrelles de Hollywood i tracta amb despòtica crueltat els immigrants indefensos. A tots i molts més els ha estomacat sense pietat des que va tornar al despatx oval, reconvertit en una versió contemporània de l’infern dantesc. Però, amic, quan ha tingut davant els amos de la pasta, el fanfarró s’ha convertit en servil i on vaig dir aranzels, ara dic suspensió de tres mesos, perquè els que feien cua, segons ell, per llepar-li el cul, ara l’intimiden amb clavar-li una guitza.
Mark Zuckerberg, Jeff Bezos, Sundar Pichai i Elon Musk a la presa de posessió de Trump
És vistós que entre les exempcions als gravàmens que tard o d’hora aprovarà hi hagi els telèfons intel·ligents, els ordinadors portàtils i els xips, justament el negoci dels tecnòlegs que li feien l’aleta amb donatius per a la campanya presidencial i que ara volen cobrar amb interessos.
Perquè d’això van les batzegades econòmiques de Trump, de diners. Compromès a abaixar impostos, buscava a través dels aranzels altres vies per recaptar fons i injectar líquid a una caixa que ja ha arribat al límit dels 36,1 bilions de dòlars de deute autoritzats pel Congrés nord-americà.
Lee tambiénEl punyal a l’esquena
Davant la previsible caiguda de la borsa i la fugida dels inversors, la poció màgica, els bons del Tresor, eren un valor segur i rendible però que en mans de Donald Trump es van transformar en una arma carregada de volatilitat i interessos disparats. Als rics molt rics els feia una certa gràcia aquell bèstia que embridava els pensadors woke, assegurava que posaria ordre a la frontera i els prometia recuperar l’ Amèrica enyorada. Però en tres mesos s’han cansat del seu analfabetisme econòmic, les obsessions personals i la paranoica obsessió per carregar-se el sistema comercial mundial. Una broma que els costa milers de milions i amenaça la plutocràcia de la primera potència mundial amb una recessió global.
En definitiva, van descobrir que la fórmula que venia Trump era un frau tan buit com el cap dels harúspexs econòmics presidencials i van tancar l’aixeta. Però les profundes ferides no es guariran tan fàcilment. La desconfiança que plana sobre una Administració tan imprevisible és irrecuperable perquè, si quedava algun dubte, ara ja està clar, no hi havia cap pla miraculós, només odi, revenja i ignorància.