“Volem deixar empremta per mitjà del nostre treball”, reivindica l’Anna, una estudiant de tercer de l’ESO de l’escola La Vall de Sabadell (Vallès Occidental). Aquesta voluntat explica el nom del seu equip de robòtica, Jatta Printi, que significa deixar empremta en finès. Les set integrants –totes noies– representaran Espanya en l’Open Africa Championship, que se celebrarà els dies 7, 8 i 9 de maig a Ciutat del Cap ( Sud-àfrica).
La classificació per a la prova internacional de la FIRST Lego League ( FLL), una competició de format mixt i en què participaran 80 equips d’arreu del món, va arribar en el temps afegit, quan ningú no l’esperava. Un dels equips classificats es va donar de baixa i elles, que sense saber-lo havien estat quartes en un campionat d’ Espanya en què només un altre equip era íntegrament femení, van aconseguir el bitllet a Sud-àfrica. Ara tot són nervis, detalls a polir i fons per recaptar per pagar viatge i l’estada.
Per a elles és l’oportunitat d’aplicar coneixements nous per ser més eficients, ràpides i precises
El mèrit recau, asseguren, en T- Bubble, el projecte d’innovació que han desenvolupat al llarg del curs. Es tracta d’un sistema inflable petitíssim que proposen d’incorporar a uns dispositius científics de seguiment d’espècies marines, per aconseguir que siguin més fàcils de trobar en alta mar.
Els instruments, anomenats ESPOT tags costen milers de dòlars i són fàcils de perdre en l’onatge, malgrat que porten integrat un sistema GPS. I això implica contaminar el medi marí i perdre diners i dades científiques.
La proposta de Jatta Printi és en aparença senzilla: fer-los més visibles amb un globus d’un color cridaner que s’infla per control remot. Però després de la simplicitat de la idea hi ha un desenvolupament tècnic complex. El sistema ha de cabre en un dispositiu minúscul, i ha de suportar aigua salada i pressions molt altes. L’equip proposa cobrir el sistema amb titani i fibra de plàstic per fer-lo resistent, i fer servir diòxid de carboni per inflar el globus. La seva producció, calculen les joves de Sabadell, és econòmica: no arriba als 60 euros.
“Crec que la idea té un gran potencial i aporta un valor significatiu per a científics que treballen en l’àmbit de la telemetria d’espècies aquàtiques”, assegura a Guayana Guardian Laura García, una biòloga ambiental que fa la tesi doctoral a la Universitat Internacional de Florida, als Estats Units.
Les noies de Jatta Printi s’hi van posar en contacte, entre d’altres experts, i ella les va ajudar a desenvolupar el prototip, que considera “realista i ben plantejat”, tot i que creu que el preu final acabarà sent una mica més elevat.
El preu i la sostenibilitat, com també el valor que aporta la proposta a la comunitat científica, són factors que els jutges de l’ FLL tenen en compte per puntuar el projecte de cada equip.
Les integrants tenen cinc minuts per explicar-ho, i després l’han de defensar davant les preguntes del jurat. Fins ara aquesta era la part més senzilla de les proves. A Sud-àfrica ja no ho serà tant, perquè hauran d’interactuar en anglès.
La segona part de la competició consisteix a dissenyar un robot que resolgui 15 problemes distribuïts per un tapet que representa el fons marí. L’habitual és muntar-lo i programar-ho durant el curs, però la classificació per a Sud-àfrica els va agafar tan per sorpresa que ja havien desmuntat l’autòmat amb què van ocupar la posició quarta en el campionat estatal de Ferrol. Han hagut de començar de zero. Però on d’altres veurien un problema, elles veuen l’oportunitat d’aplicar coneixements nous per ser més eficients, ràpides i precises.
L’optimisme i la passió per l’enginyeria són, juntament amb el treball en equip, les claus de Jatta Printi. “Cada una aporta idees de millora”, apunta l’ Amelie, a qui totes coincideixen a assenyalar com la líder a l’hora de construir complements per al robot.
Cada membre de l’equip participa en totes les parts del procés
–confeccionen i programen el robot, el milloren i el gestionen en competició– però de manera natural sorgeixen líders en cada àrea, segons les fortaleses de cada integrant.
L’autonomia que es desprèn d’aquest procés no és fruit de la casualitat. Imma Balcells, l’entrenadora de l’equip, s’ha autoimposat la missió “que s’espavilin”, segons ens explica. Els explica les bases teòriques, però la resta és cosa de les seves alumnes. “Només em consulten quan es bloquegen o no troben l’error”, descriu. Al llarg del curs han après a programar, a fer servir Arduino
–un sistema de hardware i software que permet construir dispositius interactius– i a fer serivr una impressora 3D, entre moltes altres coses.
“Quan una noia fa ciència se sent capaç d’imaginar, programar, construir i liderar”, argumenten les set adolescents amb vocació d’enginyeres en un escrit. “Volem mostrar que el talent femení en la ciència i tecnologia és més viu que mai”. Han trobat la seva manera de deixar empremta.
Les alumnes de La Vall han llançat una campanya de micromecenatge per finançar el desplaçament.