L’ Amèrica de Walt Whitman, el poeta de la democràcia. L’ Amèrica de Cochise, i de Toro Sentado. La del Cap Seattle, la mateixa Amèrica que va inventar la bonica carta al president dels Estats Units (“ Com es pot comprar o vendre el cel o l’escalfor de la terra?”).
L’ Amèrica de Jerry Seinfeld, d’Andy Kaufman, de Louis CK, de Lenny Bruce, de Sarah Silverman, que ens fan riure mentre ens revelen la veritat. L’ Amèrica de Saturday night live. La de Frasier i, per descomptat, la de Cheers (“ Vols ser on tots coneixen el teu nom”). La de Big bang theory. L’ Amèrica de Friends.
L’ Amèrica de Bill Bernbach, que va inventar la publicitat moderna. La de Dan Wieden, que la va portar a l’expressió més bonica. L’ Amèrica que va acollir Mies van der Rohe, Alfred Hitchcock, Douglas Sirk, Ernst Lubitsch, Walter Gropius, Albert Einstein. I Billy Wilder (que viu en les oracions de Fernando Trueba).
L’ Amèrica dels gratacels. La de Las Vegas, un miracle absurd. L’Amèrica de Yellowstone, de Yosemite, de Monument Valley. La del Grand Canyon. L’ Amèrica que es va inventar els grans parcs nacionals.
L’ Amèrica de Cassius Clay. I també la de Muhammad Ali. L’Amèrica d’Elvis, que ens va preguntar si estàvem sols aquesta nit. L’ Amèrica de Bob Dylan, que ens va cridar que els temps estan canviant.
Cadascú té la seva llista, i és infinita
L’ Amèrica de l’home que va tenir un somni i que va morir per això. L’ Amèrica de Jesse Owens. La de Hollywood, que construeix els nostres somnis i els nostres malsons. La de les dues Hepburn. L'Amèrica d’Orson Welles i la d’Elia Kazan. La de Marlon Brando.
L’ Amèrica de Harvard, de Yale, de Stanford, de Princeton, de Cornell. La del MIT. L’ Amèrica del Building 20.
L’ Amèrica del jazz. La del rap; del house. L'Amèrica del blues i el country. Del hip-hop. La del rhythm and blues i el rock’n’roll. La del funk. Del soul. L’ Amèrica d’ Ella Fitzgerald. I la de Beyoncé. L’ Amèrica de l’ànec Donald. Però també la de l’ànec Lucas. L’Amèrica de Faulkner, de Melville, de Poe, de Twain, de Philip Roth. La que encara intenta escriure la gran novel·la americana. L’ Amèrica terrible de Meridià de sang.
Lee tambiénElogi de l’avorriment
L’ Amèrica del bisó (“Muntanyós, desconcertat, indesxifrable”). La de South Park , d’ Els Simpsons. La de Calvin i Hobbes . La de Dilbert. La de Krazy Kat i Snoopy. La de Robert Crumb; la de Gary Larson. La Itàlia d’Amèrica que ens expliquen Coppola i Scorsese. L’ Amèrica del Rural Studio d’Andrew Freear. La de Thoreau. La petita Amèrica de la grandiosa Emily Dickinson. L’Amèrica de Nova York, la ciutat que, com Milton Glaser ens va recordar, tots estimem. La ciutat que, com Frank Sinatra ens va recordar, no dorm mai.
L’ Amèrica de Dorothy Parker. La del western, que per a Borges va ser l’èpica contemporània. L’ Amèrica d’On the road.
Cadascú té la seva llista, i és infinita. Això fa necessària una pregunta per als que afirmen tenaçment que cal tornar a fer gran Amèrica: a quina Amèrica es refereixen?