Supèrbia, avarícia, luxúria, ira, gola, enveja i mandra són els set pecats capitals segons la tradició eclesiàstica. En l’origen pretenien frenar la passió pels plaers mundans, el vici de la carn i el dimoni davant les virtuts del celibat i la virginitat. Els temps moderns, quan la persistència del maligne és dubtosa, els empatxos causen cremor d’estómac i la desídia és un estil de vida, potser obligarien a una revisió de la llista per adequar-la a la realitat. A benefici d’inventari, la revenja seria un bon candidat a formar part de la nova relació pecaminosa perquè reuneix les característiques exigides.
És una passió bàsica que busca la destrucció del que la pateix, que s’administra amb traïdoria i és fruit de la rancúnia. La satisfacció del venjatiu és immediata però efímera i fins i tot pot resultar contrària als seus interessos, però el plaer del mal aliè compensa el deteriorament autoinfligit. Tant se val quedar borni si l’enemic queda cec. I finalment, és un plat que realça el sabor si se serveix fred, quan la víctima ha oblidat el suposat afront i no espera el cop letal.
Per Trump és hora de passar comptes amb aquells que el van menystenir, van ridiculitzar o van enterrar en vida
L’Administració Trump ha convertit la revenja en una de les claus de la seva gestió. És hora de passar comptes amb aquells que el van menystenir, van ridiculitzar o van enterrar en vida. Bufets d’advocats que s’hi van enfrontar, universitats que van discutir les seves idees de bomber, associacions proigualtat o immigrants, militars que es van burlar de la seva ignorància, científics que li van retreure que recomanés un glop de lleixiu per combatre la pandèmia o fins i tot governs de països que s’oposen a cedir-li una part del seu territori són candidats a les seves represàlies sigui imposant-los aranzels, amenaces d’accions militars o tota mena d’abusos il·legals com ara deportar immigrants sense cap ordre judicial a presons al Salvador.
Lee tambiénI els rics van manar parar
Amb ell a la Casa Blanca la injustícia ha entrat de ple en l’ordre natural del Govern i la llarga mà de la impunitat pot arribar tant a una turista que per haver opinat en contra de les seves polítiques desapareix tres setmanes als llimbs del servei d’immigració com a un Estat sobirà, cas de Panamà, perquè un tribunal va desbaratar els seus tripijocs entorn d’un projecte immobiliari. Algú li hauria d’advertir que la revenja és addictiva i, una vegada enganxat, la dosi necessària creix exponencialment. Perquè, com va dir Confuci, “abans de venjar-se cal cavar dues tombes, una per al venjatiu”.