L’eurodiputat Jaume Asens explica al seu llibre Els anys irrecuperables (Pòrtic) que Pedro Sánchez el va vetar com a ministre per la seva solidaritat amb els líders independentistes. Els comuns van acceptar aquella imposició del president espanyol perquè anaven justos de força negociadora a l’hora de formar un govern, segons va revelar Jéssica Albiach quan es va fer pública la concessió. Si haguessin pogut replicar el veto amb un altre veto, el seu elegit hauria estat Fernando Grande-Marlaska. “Tothom sap que Marlaska és el ministre que menys m’agrada”, va revelar davant Gemma Nierga.
El ministre Marlaska durant un ple del Congrés aquest mes d'abril
L’exjutge és ministre d’Interior des que Sánchez va arribar a la Moncloa tot i aparèixer a totes les travesses de candidats a caure quan s’obre el meló dels relleus i malgrat les crítiques de socis i aliats parlamentaris. Els motius són d’allò més variats: les morts a la tanca de Melilla, les pedres al camí del traspàs de les competències en immigració a Catalunya, el dubtós honor de provocar set condemnes de la justícia europea a Espanya per vulneració de drets en la seva etapa a l’ Audiència Nacional, o la compra de bales a una empresa israeliana quan Sánchez va prometre que mai de la vida.
Que Marlaska i el seu equip portin al límit la coalició de govern per un contracte per comprar 15 milions de bales Divendres Sant, és una operació sobre la qual no pot guardar silenci etern, encara que els seus companys surtin al rescat. La desautorització de Sánchez no té precedents, pot no tenir conseqüències polítiques immediates sobre el ministre, però era necessària per mantenir el relat d’un president autoerigit en paladí europeu contra el Govern d’Israel i els atacs a Gaza.
Díaz està satisfeta amb el càstig al ministre, però no hi ha ordre formal sobre altres contractes
Fa un any, al ple del Congrés, Sánchez responia vehementment al portaveu d’ERC, Gabriel Rufián: “No pateixi que, des del 7 d’octubre, Espanya no desenvolupa cap operació de compravenda d’armes amb Israel, cap. Això vull que vostè ho tingui clar perquè també ho tingui clar el conjunt de la ciutadania espanyola”.
El president és especialista a fer de la necessitat virtut a canvi de vots quan se l’ataca amb l’hemeroteca sobre transaccions polítiques internes, però el que ve després de la compra de Marlaska i la seva revocació té conseqüències econòmiques i estratègiques. El problema no són els 5,4 milions de les bales, sinó com s’actuarà amb altres contractes que estan en tràmit i si, a més d’una decisió unilateral del president, hi ha un acord del Consell de Ministres per fer un canvi en la contractació de material de defensa. Ho demanarà Sumar?
Llegeix tambéMassa pastanaga per a Puigdemont
Yolanda Díaz dona per superada la crisi. El volum de la batussa augmenta, però el risc de ruptura baixa quan no hi ha alternativa. Sánchez ha fet una concessió a canvi de presentar-se a la cimera de l’OTAN del juny a la Haia amb el mínim d’un 2% de despesa en defensa. Marlaska s’encasqueta mentre el cistell d’anar a comprar de Margarita Robles és ple d’encàrrecs per a empreses armamentístiques d’Israel.
Els eufemismes copen totes les intervencions. Després de rebutjar Sánchez el terme rearmament per aferrar-se a la seguretat , ara es diferencia entre els contractes per a material de protecció o d’atac. Bales, no; però... Dos dies abans, el BOE va publicar una altra adjudicació d’Interior a la mateixa empresa, Guardian Defense & Homeland Security SA, per comprar 463 plaques per a les armilles antibales del servei marítim de la Guàrdia Civil. La destinació, els agents del Camp de Gibraltar i les seves més de dotze mil operacions contra narcotraficants l’any passat. N’hi ha hagut més: cartutxos, empunyadures, sistemes de visualització, motxilles d’hidratació ignífuga...
Contractes petits comparats amb els què manté Robles argumentant que són “insubstituïbles”. Continuen vives les compres de llançamíssils antitancs Spike, amb tecnologia israeliana Rafael; llançacoets Silam, i així fins a 46 per més de mil milions. N’hi ha més previstos en el pla que Sánchez ha enviar a l’OTAN. I el contracte del software espia Pegasus? També era per a protecció...
