Tant com ens ha costat deixar de ser antiamericans, i ara… Aquí hi ha l’Esput Taronja gestionant el desordre i el caos global. La Cosa que milions de votants han decidit, per segona vegada, que ocupi la Casa Blanca. Les democràcies també fan excepcions. I és que és molt dur ser progre al segle XXI. Sí ja ho sé, ja ho sé: una cosa són els pobles i una altra els seus governants, però…
Jo no sé a vostès, però a mi aquest ésser d’aparença humana, es miri per on es miri, m’incita a l’improperi i a la vergonya. L’última esperança dels perdedors, potser l’únic consol. El que avui és evidència i terrible realitat, ahir només va ser una amenaça. Un propòsit. La història és plena de desastres anunciats. Ja sabíem que Trump, en cas de repetir, ho faria amb aire de revenja, de rescabalar-se. Amb la intenció de reescriure la història o, més ben dit, d’esborrar els avenços i les llibertats de tot un país que no té nom: només una descripció. Una unió d’estats confederats esquitxats de tintures diverses. O oposades. Alguns, avui dia, ja habitats per la malenconia i el desengany.
Una societat sense cultura és un col·lectiu indefens
Potser l’assumpte d’aquest ésser és el d’un individu acomplexat. Algú amb complexos. O amb un bon sac ple. Un assumpte recurrent, i no serà l’últim cas de governant amb greus trastorns psicològics. Pot ser la seva manera de donar-se la raó contra el món. O de venjar-se de qui sap quins greuges biogràfics. Una examant seva va declarar, entre altres coses, i va publicar que els minvants atributs virils de Trump tenien, o tenen, forma de xampinyó… i això als primats els acomplexa. No deu ser només aquesta la seva característica patològica. Un individu que presumeix de no haver llegit mai un llibre (per a què?) I del qual no es coneix cap citació culta no podria ser que, psicoanàlisi pel mig, es veiés a si mateix com la pepona de la fira. Un individu a qui ningú no li demanarà un mínim esforç intel·lectual. D’aquí el seu odi a la cultura, el seu complex d’inferioritat, la seva ideologia centrada en la raça i per tant en la divisió. El temor de l’ignorant al coneixement i al saber, el que persegueix la càtedra i els universitaris crítics; ¿el camí cap a la dictadura?
Lee tambiénCoses de nens
El de sempre, lliçó apresa: una societat sense cultura és un col·lectiu indefens. Un votant sense criteri. Algú que es pot manipular amb ideologies espúries, amb idearis propers al totalitarisme. Ho sap bé aquest sàtrapa acomplexat que pretén construir a Gaza un resort amb el seu accionista Bibi. Sí, sobre un immens erm de calaveres. Per a vergonya del món. Un monument a si mateixos.