Ja tenia gairebé escrita una columna memorable quan el sistema informàtic va caure com cauen sempre els sistemes informàtics, els murs a Berlín i els amors furtius: sense avisar. Vaig suposar que la culpa era del Govern. O una emprenyada de Rüdiger.
Quan, al cap d'unes hores, vaig arribar a la redacció, la memorable columna –insisteixo– havia desaparegut, però on d’altres juren en arameu, vaig veure una finestra d’oportunitat (això ho he après dels que surten a Economia): l’apagada i nosaltres, els joves.
Em refereixo, evidentmentr, als joves d’esperit no sant. Al carrer, rum-rum. Se n’havia anat la llum! Una amiga m’aclareix que l’apagada afecta la península Ibèrica. I les places de sobirania a l’Àfrica? No va saber respondre a la meva inquietud.
Tenia cita mèdica i gairebé em renyen in situ per preguntar si es mantenia la consulta. Lluny de sentir-me un jove idiota, vaig agafar un taxi gràcies al fet que els joves d’esperit portem diners en efectiu i moneda en curs. On eren els apòstols del pagament virtual, moralistes que tracten d’antigalles el que paga un cafè amb monedes o porta imprès el bitllet d’avió?
De manera que el 2025 no s’havien de portar a sobre diners en efectiu...
El dia a Barcelona era assolellat i em va semblar que la ciutadania –el que abans es deia la gent– aprofitava per fugir de la feina a la carrera o per debatre l’origen de l’apagada ibèrica a les terrasses. Vaig escoltar alguna classe magistral de geopolítica. Una jove d’esperit li deia a la seva filla adolescent que només cal preocupar-se per les coses que depenen d’un mateix. No em consta que parlessin del Madrid.
Lee tambiénMadrid, ni platja ni frankfurts
Em vaig plantar davant l’edifici del diari i després de fumar-me un cigarret per agafar forces, vaig pujar a peu els set pisos de rigor. Aquesta proesa la fan sense apagada alguns companys, bé per estalviar en gimnasos amb maquinària pesant, bé per la silueta i el benestar, no sé si físic o emocional.
La redacció era a mitja llum i en canvi tothom anava vestit. Ho aclareixo perquè hi ha dones –joves d’esperit– que només es despullen amb simpatitzants si l’espai està a mitja llum. Jo els diria “més et mata la fam” però me n’abstinc per evitar malentesos. Tanco la columna. No hi ha llum encara, sobren canguelis.
