Amb unes estovalles individuals i una espelmeta que il·luminava la taula per a una clienta en la penombra del local. Així servia Carles Armengol el guisat de dilluns al migdia –calamars amb patates, pèsols i carxofes–, a la cafeteria de la llibreria +Bernat. L’afortunada era una clienta habitual de l’establiment, on els encarregats celebraven no haver-se quedat a les fosques la setmana passada, en ple Sant Jordi. La comensal no va tenir problema que la fiessin i, a més, va aprofitar el temps del dinar per escoltar la ràdio, que funcionava amb piles i a la qual es va anar acostant més d’un vianant que circulava pel carrer Buenos Aires, assedegat d’una miqueta d’informació. “Se’n sap res?
Podem escoltar la ràdio amb vosaltres?”.
Hi ha d’haver una apagada com la d’ahir perquè recordem la comunitat: escoltar les notícies amb desconeguts o aquelles taules precàries als xamfrans durant la pandèmia (quin luxe!) per adonar-se que hauríem de tornar a portar una mica de diners en metàl·lic, pel que pugui passar; o sortir de tant en tant a dinar pel barri i teixir complicitats amb els qui atenen aquests locals. Ahir al migdia es van ajuntar taules per picar alguna cosa, un entrepà fred, o un guisat que, ja t’advertien, s’havia refredat. “Jo tinc tres euros, jo sis. Jo en tinc deu”. Una altra vegada, davant els imprevistos, la vida de barri i conformar-se amb el que hi ha sense exigències.
El pagament electrònic va ser la gran preocupació entre una clientela que ja no porta metàl·lic
Les hamburgueseries i altres locals de cuina ràpida van tancar: alguns estaven amb la persiana abaixada completament, d’altres mig abaixada i n’hi havia també d’apujades, però amb cadires per barrar el pas. Res de cafès, tampoc.
Els supermercats van suplir moltes cases de menjars i la gent va fer una civilitzada cua, per exemple, davant d’El Corte Inglés de Francesc Macià, on un dependent prenia nota de la comanda i acompanyava cada client al lineal oportú. No hi va haver provisió de productes, explicava a La Vanguardia alleujat Roger Gaspa, Secretari General de CEDAC ( Consell d’Empreses Distribuïdores d’Alimentació de Catalunya). “Afortunadament no hem vist aquella imatge del paper higiènic que va deixar empremta durant la pandèmia. Els supermercats grans van
fer ús dels seus grups elec-
trògens i tot va funcionar amb normalitat”.
El pagament per targeta, tant en bars i restaurants com als supermercats, era el punt clau per poder comprar. “Això és una cosa que no depenia tant de l’electricitat com de la cobertura del local, de manera que ens hem trobat establiments on van poder cobrar amb targeta i d’altres on no”, explica Gaspa, que assenyala que les botigues més petites, que no disposen de prou espai per a un equip d’electrògens, es van veure forçades a tancar. No obstant això, recorda que el temps de manteniment és llarg tant a les neveres de casa com a les dels comerços, i tots els magatzems compten amb grups electrògens: “Si la cosa s’allargués moltes hores, ja estaríem davant un altre escenari”.
Segons dades de Barcelona Oberta, sobre el 80% dels comerços del centre de Barcelona van haver de tancar a partir del migdia per falta de llum o datàfons sense funcionament. Així mateix, va afegir que les úniques incidències van estar relacionades amb aquelles persianes que normalment funcionen amb electricitat i que va ser necessari activar el sistema manual.
Dilluns és dia de tancament de molts restaurants, de manera que bastants empresaris de la restauració es van deslliurar del problema d’ahir. D’altres no van tenir més remei que tancar sense poder satisfer les reserves, que en casos de restaurants de molt de nivell estan gestionades amb mesos d’antelació. “Encara que tinguem gas, els extractors funcionen amb electricitat”, explicaven des de l’alta cuina barcelonina. Als hotels de luxe on tenen cafeteria, van oferir entrepans, amanides i altres plats freds, només per als seus clients, explicaven al Monument Hotel, on dilluns era dia de tancament del seu restaurant triestrellat.
“Com em truques en plena apagada?” Responia amb una pregunta des de la meseta castellana Rafa Peña, del barceloní Gresca, que explicava que tot just havia aconseguit comunicar-se uns segons amb Mireia Navarro, la seva parella, que li va explicar s’havien vist obligats a tancar, com van fer molts dels seus col·legues del sector. No va ser el cas del 7 Portes, un dels restaurants més emblemàtics i més antics de la ciutat, que es va adaptar ahir a la singular circumstància, i va obrir portes.
No era la primera situació peculiar a què feien front en la seva llarguíssima trajectòria. Ni tampoc no serà l’última.
