Quan parlem “”d'hàbits dolents”, sovint oblidem que darrere de molts d'ells hi ha respostes neurobiològiques profundes, fruit d'experiències adverses o traumàtiques. El que sembla ser un comportament negatiu o autodestructiu en realitat pot ser una estratègia d'afrontament davant un món que ens ha sobrepassat emocionalment. El fet d'entendre aquest vincle pot ser el primer pas cap a la curació.
Passes hores al telèfon perquè preifieres això a enfrontar-te als teus pensaments
Si et fiques al llit tard a la nit és perquè és l'únic moment en què sents pau i seguretat
Miriam Salinas, terapeuta especialitzada en ansietat, explica en un post en el seu Instagram, com les trucades “mals costums” poden ser respostes adaptatives del cervell al trauma, i com reconèixer-les és clau per començar el procés de curació. En la seva feina, Salinas utilitza un enfocament neurobiològic per ajudar els seus pacients a comprendre i guarir els seus comportaments, entenent que no són fallades personals, sinó intents de protegir-se d'un estrès crònic.
“Si et fiques al llit tard a la nit, és perquè és l'únic moment en què sents pau i seguretat”, explica Salinas. Aquesta conducta, aparentment simple, és un exemple clar de com el trauma pot alterar els ritmes naturals del cos. La recerca de seguretat nocturna és una resposta a l'estrès constant durant el dia, on la hipervigilància i l'ansietat no deixen espai per al descans. Per a moltes persones, la nit es converteix en l'únic refugi emocional.
A més del son tardà, un altre patró comú que Salinas observa és l'ús excessiu de pantalles. “Passes hores al telèfon perquè prefereixes això a enfrontar-te als teus pensaments”, diu. Aquesta evasió cognitiva és una manera d'evitar els pensaments intrusius que sorgeixen del trauma no superat. Al ser en un món virtual, es troba una distracció temporal, però sense tractar les arrels profundes del malestar.
Un altre comportament freqüent és l'aïllament social. “t'aïlles quan et sents desconcertada perquè vas aprendre que era el més segur enfrontar les coses només”, explica la terapeuta. Davant un entorn interpersonal que s'estableixi com a perillós o incòmode, l'aïllament es converteix en una resposta d'autoprotecció. Encara que pot semblar que la persona tria estar sola, en realitat, es tracta d'una adaptació davant la inseguretat emocional provocada pel trauma.
Ets perfeccionista perquè és l'única forma en què sents que tens el control
A nivell fisiològic, Salinas també assenyala que la fatiga crònica i el perfeccionisme són comuns entre aquells que han experimentat estrès prolongat. “Ets perfeccionista perquè és l'única forma en la que sents que tens el control”, comenta. El perfeccionisme és una resposta al caos interior, una necessitat d'ordre en un entorn emocionalment desorganitzat. Aquesta recerca constant de la perfecció pot ser desgastadora, però també és un intent de reduir l'ansietat i sentir-se més segur enmig de la incertesa.
Ús excessiu de pantalles: Evitació cognitiva de pensaments intrusivos
Salinas recalca que aquestes conductes no s'han de veure com defectes o debilitats, sinó com a adaptacions neurobiològiques a l'estrès i trauma. “Aquests hàbits no són culpa teva. Són estratègies que vas haver de desenvolupar per sobreviure”, afirma. Reconèixer que aquestes respostes són mecanismes de defensa és el primer pas per guarir i alliberar-se dels patrons disfuncionals que ens limiten. La curació comença amb la consciència que no estem trencats, sinó que estem protegint-nos d'un dolor profund.
