Com més s’esforcen alguns homes a desconstruir la seva masculinitat, més lluny són de poder veure l’aigua de la seva arquetípica peixera. Un col·lega que viu a Nova York anima els seus fills adolescents a construir-se “una nova masculinitat” al gimnàs. “Han d’estar preparats –diu–, tu no saps el que està venint: d’aquí cinc anys les noies seran majoria aclaparadora a les universitats, el món el dominaran elles”. Aquest argument estrany es desmunta sense més ni més així que se li recorda que als EUA abans han tingut un president afroamericà que han fet presidenta una dona. “És veritat, alguna cosa no quadra”, convé.
Ningú no va dir que desconstruir les masculinitats seria fàcil, però era un pas necessari per assolir la igualtat real entre homes i dones. Calia prendre consciència –ells i elles– de l’estatus que comporta néixer home i de l’atàvica injustícia que s’articula partint de les diferències sexuals, és a dir, misogínia, homofòbia, opressió. En el procés, no obstant això, alguns han confós justícia amb sentir-se bé amb si mateixos. Els metrosexuals de fa tres dècades semblaven aliats del feminisme pel simple fet de rebutjar ser un pit pelut. Un home que es depilava semblava el súmmum de la sensibilitat, i ja no diguem el que gaudia de cuidar-se dels fills. I així es van anar confonent els termes a l’aigua transparent de la peixera, mentre el masclisme reculava gairebé imperceptiblement i es va haver de desfermar el MeToo perquè moltes li posessin nom a abusos soferts.
Avui la “nova masculinitat” ja és sinònim d’un nou encaix còmode
Avui la “nova masculinitat” ja és sinònim d’un nou encaix còmode. En aquest sentit, el cofoisme és tal que no hauria de sorprendre que bona part de la població masculina sigui incapaç de sentir preocupació veient un home declarat dona colpejar perillosament una rival a la pista de boxa olímpica. “És que jo estic per la llibertat”, és l’argument que s’utilitza per desactivar el debat.
Lee tambiénFer-se el suec avui
Però no s’està per la llibertat de qualsevol, sinó per la dels homes que per autodeterminar-se dones han de poder envair espais que al feminisme li va costar segles d’aconseguir –centres d’acolliment per a dones supervivents d’agressions sexuals, per exemple– i que formen part dels drets adquirits de les dones que ara es volen supeditar.
L’efecte peixera és tal que el 2025 cal recórrer als tribunals perquè es decreti que la biologia existeix. I quan el Suprem del Regne Unit dictamina que dona i sexe en la llei d’igualtat es refereixen al sexe biològic, surten els actors de Harry Potter a rebel·lar-se contra J.K. Rowling i a firmar manifestos pro trans...
