Milan Kundera va escriure a La immortalitat que no acabem de saber mai per què irritem la gent, què és el que ens fa simpàtics, què és el que ens fa ridículs. I conclou: “La nostra pròpia imatge és el nostre misteri més gran”. Certament, la nostra civilització li ha tingut un gran temor a resultar ridícul, com es demostra llegint Plató, que fa vint-i-cinc segles va avisar que les coses que menys es perdonen són la burla i el ridícul. Però, tot i així, els éssers humans, fins i tot els més poderosos, van més enllà del que la prudència aconsella, per vanitat o per ignorància i cauen en el més espantós dels ridículs.

De vegades perdem de vista la imatge que ens torna la realitat, que és el més exigent dels miralls. I no tenia raó Napoleó, quan es justificava després de la seva última derrota al camp de batalla, dient que del sublim al ridícul només hi ha un pas. La història li hauria d’haver ensenyat que el que un no pot explicar-se a si mateix, difícilment ho valoraran els altres.
La imatge de Trump com a papa, difosa per la Casa Blanca, va causar vergonya planetària
Poques imatges més ridícules s’han publicat mai com la de tot un president dels Estats Units abillat com un papa de Roma per fer una gràcia. Però més ximples són encara els que envolten Donald Trump, que no només li van fabricar la disfressa amb intel·ligència artificial, sinó que no el van convèncer que era un error difondre-la des dels propis canals de la Casa Blanca. Si el que pretenia, com va suggerir al seu article dominical Enric Juliana, era fer befa del missatge de fons que l’Església catòlica ha d’obeir, la veritat és que el cardenal dels Estats Units Timothy Dolan, un tradicionalista avalat per Trump, ha mostrat la seva incomoditat per la imatge, amb una frase rotunda: “Ha ficat la pota”.
Tenia raó Kundera quan manifestava que ens costa de saber quan fem el ridícul en aquesta vida, però comportar-se com un bufó, fent broma sobre la fe dels catòlics en vigílies del conclave, és una manera d’avergonyir no només els 1.400 milions de catòlics del planeta, sinó també qualsevol ésser humà respectuós amb les creences alienes. I en tot això, Dolan ha caigut de les travesses.