Francesc Xavier Vila (Esplugues de Llobregat, 1966) és el conseller de Política Lingüística i ha estat treballant en el Pacte Nacional per la Llengua des del 2021.
Un dels objectius del Pacte és guanyar 600.000 catalanoparlants. Com es fa això?
En primer lloc, intensificar i, d’altra banda, estendre. Fins ara hem fet polítiques que han permès aconseguir nous parlants, però no al ritme que els necessitem. Allà on fèiem un esforç mitjà hem de créixer i posar molts més recursos, per exemple, per al Consorci per a la Normalització Lingüística. També hem d’estendre i canviar estratègies. Fins ara, la major part de l’aprenentatge s’ha fet a dins de l’aula. Cal que surti de l’aula i entri, per exemple, en el món del treball. La gent que es mou, la gent que emigra, ho fa essencialment per feina. Per tant, necessitem que el lloc de treball es converteixi en un lloc d’integració lingüística. I això vol dir que hi ha d’haver formació de llengua catalana accessible a les empreses, perquè això genera un entorn que és un entorn de vida real.
Una cosa són les xifres absolutes, però l’altra són les percentuals. En l’enquesta d’usos lingüístics, hi ha 267.000 nous parlants però, en canvi, la baixada percentual és de quatre punts.
Les dues xifres expliquen la realitat. No n’hi ha una que sigui bona i una dolenta. Amb les xifres absolutes, el que diem és que en comptes de créixer 50.000 parlants cada any com hem crescut l’últim quinquenni, hem de créixer 100.000 parlants cada any. Si creixem en xifres absolutes, creixerem també en xifres relatives.
El problema és més d'ús del català que no pas de coneixement?
A mi no m'agrada gaire separar aquestes dues nocions. Treballo en tres elements que ens ajuden a explicar més bé la realitat. D'una banda hi ha el coneixement, d'una altra hi ha l'ús i per una altra hi ha la identificació. Si jo començo a aprendre una llengua no la podré fer servir, però si no la faig servir mai, encara que comenci, no creixerà el coneixement. Per tant, el que necessitem és posar en marxa aquest cercle virtuós en què, si la començo a aprendre, també la començo a fer servir i, si la faig servir, l'aprendré millor.
Alguna entitat que firma el pacte el veu “insuficient” perquè no hi ha mesures concretes.
Hi ha 206 mesures per al 2025. I són tan concretes que una bona part estan pressupostades.
Objectiu
“El lloc de treball ha de ser d'integració lingüística”
Han negociat amb el PP?
Hem intentat parlar-hi moltes vegades, però fins ara no han trobat el moment de parlar amb mi. Però les intervencions que han fet tant al Parlament com a les diferents compareixences han estat molt bel·ligerants contra qualsevol política de foment de la llengua. Per tant, les possibilitats d'arribar a aproximacions semblen limitades.
Francesc Xavier Vila, durant l'entrevista amb Guyana Guardian.
Junts i la CUP s’han desmarcat del pacte i creuen que s’ha tancat en fals. Queda coix per l’absència d’aquests dos actors polítics?
Les aportacions de la CUP i de Junts a la redacció del pacte han estat molt nombroses. Diria que pràcticament no se’ls ha rebutjat cap aportació. Ens han transmès que aproven les actuacions i que si les portem al Parlament les poden votar a favor. La CUP ens ha dit que no creuen que sigui convenient signar un pacte que no sigui de confrontació amb l’Estat. Junts ens ha dit que preferirien posposar l’entrada al pacte fins que resolguin una sèrie de temes. Però aquests temes queden fora de la nostra possibilitat de resolució. La llengua és prou important perquè tots plegats hi puguem col·laborar.
Quins temes?
Veure què es farà quan hi hagi una sentència del Tribunal Constitucional. Entenc que això en el moment que arribi ja arribarà. El pacte diu en la mesura 9.1 que el català és la llengua vehicular normal del sistema educatiu i d’acollida de l’alumnat no vingut. I la 9.4 que els canvis en el model es faran de forma consensuada. Però no hi ha cap porta tancada. Estaríem encantats que Junts i la CUP decidissin venir cap al pacte.
Hi ha també la qüestió de l’oficialitat del català a Europa.
Comparteixo al 100% que el català ha de ser plenament oficial a les institucions europees. Però em costa d’entendre que hàgim d’esperar que els diferents governs de la Unió Europea que estan sotmesos als seus processos electorals decideixin en quin moment podem fer pactes a Catalunya.
Però té algun lligam l’oficialitat del català a la UE amb el Pacte?
Esperar les decisions que s'han de prendre per unanimitat al Consell Europeu està fora de les possibilitats objectives de control dels catalans.
Més suports?
“Hem intentat parlar amb el PP molts cops, però fins ara no han trobat el moment”
Per tant, considera que hi ha més motivacions polítiques per part de JxCat per rebutjar el pacte que no pas de contingut?
No m’han arribat les motivacions de contingut.
Aquest pacte comença l’anterior legislatura i vostè formava part d'aquell Govern. Ara forma part d'un Executiu d'un color polític diferent. Ha apreciat diferències en la interlocució amb Junts?
Junts ens ha expressat que la situació i el context eren diferents i, per tant, que el plantejament que hi havia en relació amb el pacte era diferent.
Com treballa el Govern per a l’oficialitat de la llengua a la Unió Europea?
Les negociacions es duen a nivell d’estats. Però el Govern és actiu en tots els fronts i seguim de prop les negociacions. Ara bé, com que és un tema diplomàtic ho fem amb la màxima cura i discreció. Només faltaria que es generessin interferències o dissonàncies.
Lee también
S’ha trigat a firmar el Pacte Nacional per la Llengua?
Ha estat intens. Hi ha hagut diverses campanyes electorals enmig. No ha estat excessiva per la dimensió del repte.
Està prevista l'adhesió d'alguna entitat o partit polític en les properes setmanes?
El pacte quedarà obert i en diverses direccions. Voldrem que s'hi afegeixin els governs locals, els municipis, perquè una de les línies de treball és que aquests facin més política lingüística.
