BBVA-Sabadell: una decisió política

Només quatre bancs controlen avui més del 80% de la quota de mercat a Catalunya, i si l’opa hostil presentada pel BBVA sobre Banc Sabadell fa un any culmina amb èxit, el mateix mercat només serà per a tres. Amb aquests números, que parlen per ells mateixos, el debat sobre la competència en el sector bancari no sembla que sigui l’assumpte de fons més gran en aquest tema. Els que estiguessin preocupats per això­, podien estar-ho amb opa i sense opa. Després de la crisi financera mundial que va esclatar el 2008 i que es va carregar el sistema financer català, fonamentat sobre les caixes d’estalvi, ja res no tornarà a ser el mateix­.

La concentració bancària que es produeix a tot Europa dibuixa un panorama propi d’un oligopoli que no té marxa enrere. I la veritat és que, des d’aquest punt de vista, si l’opa del BBVA tira endavant, la disminució d’entitats bancàries no canviaria radicalment l’estructura del mercat. Ni tan sols la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència ho ha vist així, perquè, en lloc de vetar l’operació, l’ha beneït amb condicions temporals que quedaran en res passats pocs anys.

Més enllà de les anàlisis tècniques i les opinions dels organismes reguladors, aquesta operació bancària és, essencialment, una qüestió política. Els bancs són agents sistèmics i les grans decisions que els afecten no estan al marge de les consideracions i de l’interès polític. Per això, l’última paraula sobre l’absorció del Banc Sabadell està en mans del president del Govern central i del Consell de Ministres.

Per guanyar temps, el Govern espanyol s’ha tret de la màniga un insòlit procés participatiu, del tot inusual en aquest tipus d’operacions. Els interessos en joc i les pressions de tota mena estaran en plena ebullició per intentar decantar la balança. I no en va, les dues entitats han activat generoses campanyes de comunicació per traslladar l’assumpte al debat públic amb l’objectiu d’influir en el de-bat polític. Així, fa mesos que contemplem, com si es tractés d’un partit de tennis, anuncis en què es pretén crear un determinat marc mental a partir d’idees generals i llocs comuns.

Hi ha qui considera que el que és polític és dolent per definició, però agradi més o agradi menys, tot el que té impacte social porta inevitablement incorporat un component que ha de tenir en compte els interessos del conjunt. I no té res d’excepcional que el poder polític participi en les decisions econòmiques estratègiques. Tots els estats intervenen en sectors estructurals, i el bancari, per descomptat, ho és. El que facin els bancs impacta en la vida de les persones i de les empreses. Per això, l’absorció d’un banc, i encara més d’un banc important, és un assumpte polític; només des de la ingenuïtat es podria defensar que es tracta d’una operació corporativa qualsevol en què tot depèn dels accionistes.

A Catalunya, els actors polítics, econòmics i socials s’han mostrat majoritàriament en contra de l’absorció del Banc Sabadell. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha deixat clar que preferiria que l’opa fracassés i ha manifestat la importància de mantenir la identitat del banc català. I aquesta posició intenta representar un malestar generalitzat que han expressat les patronals, els sindicats i la majoria de partits polítics.

Pedro Sánchez té l’última pilota de partit, i serà interessant analitzar com la juga quan prengui la decisió final. Pot optar per una solució on hi hagi vencedors i vençuts, o bé intentar articular alguna solució intermèdia que potser no satisfarà ningú. I en aquest desempat també veurem si la veu del president de Catalunya i dels sectors que pretén representar és escoltada i tinguda en compte, o si, per contra, qui acaba decantant la balança són els grans interessos que defensa un gran banc, de dimensió interna­cional, com és el BBVA.

Si el Govern espanyol dona llum verda a l’opa, després serà el torn dels accionistes, tot i que en aquest cas el misteri sobre la seva decisió es resol en el moment en què es conegui com n’és de rendible votar una cosa o una altra. Però més enllà de com els vagi als accionistes, la decisió final té derivades polítiques rellevants tant a Catalunya com a Madrid.