Amb els seus més de 21.000 quilòmetres de longitud des de la frontera amb Corea fins al desert del Gobi, la Gran Muralla Xinesa pot ser la més coneguda, però està lluny de ser l'únic sistema de muralles construït al nord d'Àsia Oriental, segons un article publicat a la revista Antiquity.
Potser la menys coneguda d'aquestes estructures sigui el Sistema de Muralles Medievals (SMM), una xarxa de trinxeres i fortificacions que s'estén aproximadament 4.000 quilòmetres al llarg de la Xina, Mongòlia i Rússia. Va ser construït entre els segles X i XII per diverses dinasties, entre qui destaca la dinastia Jin, fundada pel poble yurchen de Sibèria.
L'Arc Mongol
L'antiga guarnició estudiada era un lloc habitat durant tot l'any a les remotes estepes mongols
Un equip d'arqueòlegs liderat per experts de la Universitat Hebrea de Jerusalem ha inspeccionat la secció mongol d'aquesta muralla, que assoleix els 405 quilòmetres de longitud i és coneguda com l'Arc Mongol, i van excavar en una de les seves guarnicions frontereres medievals.
La seva conclusió és que algunes fortificacions monumentals a l'estepa euroasiàtica no es van construir per defensar-se d'atacs enemics, sinó per controlar el moviment de persones civils, animals i mercaderies, a més d'exhibir el poder dinàstic dels Jin a les zones frontereres.
Els investigadors van trobar esquelets a l'interior de la guarnició
“Buscàvem determinar l'ús del recinte i de l'Arc Mongol”, afirma el professor Gideon Shelach-Lavi, autor principal de la investigació. “Quina era la seva funció? Era principalment un sistema militar dissenyat per defensar-se dels exèrcits invasors, o el seu propòsit era controlar les regions més allunyades de l'imperi mitjançant la gestió dels encreuaments fronterers, la lluita contra el malestar civil i la prevenció d'incursions a petita escala?”, es pregunta.
Durant l'excavació, els investigadors es van sorprendre al descobrir que, a diferència dels gruixuts murs de pedra de la guarnició, l'estructura que recorria la muralla no era una paret defensiva, sinó una rasa relativament poc profunda acompanyada d'un munt de terra.
Lee también
Aquest solc no hauria estat particularment eficaç defensivament, assenyalen els especialistes, però podria haver actuat com un símbol poderós, marcant la zona sota el control directe de la dinastia Jin, fundada per la comunitat premongola dels yurchens, que al segle XVII passarien a ser coneguts com a manxús.
També va poder haver ajudat a canalitzar el moviment de persones cap a les portes per on era més fàcil creuar. La densa distribució de forts al llarg de la línia de trinxeres hauria permès als estacionats allà vigilar qui creuava i aturar-lo en cas necessari.
Un habitant de la regió estudiada a Mongòlia observa les excavacions a la guarnició muntat en el seu caballo
Això indica que l'Arc Mongol, i possiblement una major part del Sistema de Muralles Medievals, no era principalment militar, sinó civil. Algunes seccions del MWS probablement es dedicaven més a gestionar el moviment de persones, animals i mercaderies que a la defensa contra atacs externs a gran escala.
A més, les troballes de l'excavació, que inclouen monedes de la dinastia Song, nombrosos artefactes de ferro i una plataforma de pedra escalfada que s'utilitzava com a estufa i llit, indiquen que es van invertir importants recursos en la construcció i el manteniment de la guarnició.
Els experts també van estudiar més de 400 quilòmetres del Sistema de Muralles Medievals
És important destacar, afegeixen els experts, que això implica que les potències medievals d'Àsia Oriental valoraven enormement la infraestructura civil, no només militar, a les seves fronteres, disposades a invertir importants recursos per exhibir públicament el seu poder i facilitar el comerç a través de l'estepa.
“La considerable inversió a les muralles de la guarnició, així com en les estructures que les allotjaven, suggereix una ocupació durant tot l'any” en un entorn tan hostil i remot, conclou el professor Shelach-Lavi. “Els futurs anàlisi de les mostres preses d'aquest jaciment ens ajudaran a comprendre millor els recursos utilitzats per les persones de la guarnició, la seva dieta i el seu estil de vida”, conclou.
