Fa dos dies que estic enganxat al web de les entrades dels concerts d’El Último de la Fila, per aconseguir-les amb l’ajuda de diverses amigues. Perquè ara comprar entrades es fa així: entres al web, t’hi registres, et posen en una cua virtual, et poden donar el número 23.527, no és broma, fins que arriba el teu torn, si és que t’arriba. Aleshores reserves les entrades, les pagues i, al cap de gairebé un any, que és quan serà el concert, te les envien.
A mi que em perdonin, però on hi hagi les cues físiques de les taquilles de Gran Via/ Aribau, fora les virtuals. Esclar que aquelles taquilles eren lletges per a una ciutat tan guai com Barcelona. Són molt més bonics els supermercats 24 hores que ara ocupen qualsevol carrer de la ciutat. Això sí que ens dona personalitat.
Mentre esperava el meu torn, anava seguint la sempre entretinguda actualitat política. Als mitjans catalans, el boicot a l’oficialitat del català, l’eusquera i el gallec a Europa. El PP, amb aquesta habilitat que té per no recuperar ni un dels catalans que votaven Josep Piqué, s’ha encarregat de moure tots els fils perquè unes llengües que haurien de ser un orgull per a qualsevol espanyol no puguin ser oficials a Europa. I això que el seu president actual és gallec, i fa veure que el defensa quan és a la seva terra. Però defensar-lo a Madrid DF és més fotut. Aquestes llengües els importen un carajo, com dirien Milei o Ayuso.
El PP de Madrid s’hauria de canviar el nom per PNM, Partit Nacionalista de Madrid
A la capital, els mitjans anti Sánchez –uns quants– van esverats amb uns escàndols de presumpta corrupció que afecten el PSOE. Els socialistes han optat per no donar explicacions. Es pot fer pitjor? I Feijóo aprofita per plantar cara: “Això va de democràcia o de màfia”. Deunidó. Màfia. Que el líder del PP parli de màfia no deixa de tenir gràcia després de la Gürtel o la policia patriòtica. (Una cosa, es pot descartar una UCO patriòtica?)
El millor del cas és que les paraules que recita Feijóo precedeixen la segona notícia del dia: el nòvio d’ Ayuso, a un pas del banc dels acusats. A veure si, quan pensa en màfia, Feijóo no pensa només en Sánchez. Vagi amb compte, don Alberto, que si ho interpretés així Ayuso, vostè tindria els dies comptats.
Lee tambiénCom celebrar una Lliga sense oblidar Pepe Mujica
Ayuso va a la seva bola en aquest partit. Dimarts, al lliurament d’un guardó a Carvajal, el millor lateral del futbol espanyol, la presidenta es va regalar al discurs dient, no amb poca sorna, que el defensa símbol del madridisme tenia més Champions que el Barça. I no li falta raó. Vaig recordar que a l’últim Barça 4-Reial Madrid 3, el quart partit que guanyen els culers als merengues en una sola temporada, em vaig trobar a Montjuïc Daniel Sirera, candidat del PP a l’alcaldia de Barcelona. Em va regalar un braçalet del Barça rematat amb la senyera i l’eslògan “Sirera Barcelona”. Segur que al nou home fort de Feijóo a Catalunya li van encantar les declaracions futboleres d’ Ayuso. El PP de Madrid, aquell ens autònom, s’hauria de canviar el nom per PNM, Partit Nacionalista de Madrid.
Continuo esperant a la cua de les entrades. Em passa pel cap Pablo Casado. Potser ara viu bastant millor, té més temps i també fa cua per a El Último de la Fila. Que curiós, el cas Casado, enterrat en vida per gosar criticar la lideressa. No ha fet ni una entrevista des d’aleshores. Ni una. El que deu haver de callar aquest home. Ayuso li deu haver dit: “Si lo que vas a decir no es más bello que el silencio, no lo vayas a decir”. Mentre imagino Feijóo pendent d’una possible insurrecció. Potser se sent avui com “un halcón herido por las flechas de la incertidumbre”.