La pinça una mica malmesa de Junts i BComú va reaparèixer ahir a l’última sessió plenària de l’Ajuntament de Barcelona i amb la complicitat del PP i Vox va clavar a l’alcalde Jaume Collboni la tercera reprovació o una cosa semblant des del començament del mandat per la suposada incapacitat per arribar a acords i per la poca disposició al diàleg amb la resta dels grups municipals. Aquesta vegada els de Junts sí que van calcular bé els moviments i van plantejar el retret institucional en uns termes que els comuns van poder assumir de manera molt còmoda.
Fa tot just un mes, a l’anterior ple municipal, els independentistes van provar de retreure la gestió de l’alcalde posant l’accent en la inseguretat i en l’incivisme. Però en aquella sessió els comuns no van entrar en escena i van deixar els de Junts en minoria. Aleshores l’alcalde es va encoratjar i, fins i tot, es va permetre prendre la paraula per plantar cara i enarborar uns quants èxits del pla Endreça. Ahir, però, va preferir guardar silenci i va deixar que Laia Bonet, la seva primera tinenta d’alcalde, s’enfrontés a les recriminacions de l’oposició. ERC, per la seva banda, va tenir el detall d’abstenir-se.
El cas és que l’alcalde Collboni va passar de puntetes per l’últim ple del Consistori i va preferir agafar el micròfon amb l’objectiu de principalment lamentar tot el que passa a Gaza i d’aprofitar l’ocasió per adoptar aires de gran representant institucional, un extrem en què es mou molt a gust. Malgrat les molt detallades transaccions entre els socialistes i els comuns, l’acord perquè l’Ajuntament suspengui d’una vegada per totes les relacions amb Israel i les seves empreses, així com l’agermanament amb Tel-Aviv, també té un caràcter molt circumstancial i no indica gens que aquests antics socis de govern vulguin obrir una nova etapa d’entesa. Més aviat tot el contrari.
Sí, el flux de les asprors i de les carícies que es brinden els uns i els altres en aquesta banda de la plaça Sant Jaume el va marcar el debat sobre l’última reprovació a l’alcalde Collboni. Des dels bancs de Junts, Jordi Martí va obrir foc acusant l’alcalde Collboni i el seu executiu de no tenir cap veritable projecte per a Barcelona, de no fer res més que grans, destacats i pirotècnics anuncis amb una concreció que sol aventurar per d’aquí a tot estirar un lustre, de governar en contra de la voluntat democràticament expressada pels barcelonins... “Vostè, poc abans de les últimes eleccions municipals –va subratllar el president del grup de Junts–, va dir que, si no les guanyava, ja que perdia, que se n’aniria a l’oposició, i aquí el tenim, sense projecte i sense paraula”.
Els grups forcen la celebració d’una sessió extraordinària sobre els dos primers anys del mandat
Janet Sanz, en nom dels comuns, també va exterioritzar les rancúnies acumulades pels seus al llarg dels últims anys i va retreure a l’alcalde Collboni que, encara no hagi aconseguit aprovar cap pressupost de l’Ajuntament per la via ordinària, que malgrat que ja han passat dos anys de mandat, encara viu de les rendes dels governs d’Ada Colau, que el seu govern està del tot al servei dels lobbies i dels especuladors... Perquè els comuns ja han deixat enrere qualsevol intenció de participar en un tripartit d’esquerres, però encara arrosseguen la frustració que l’alcalde Collboni els abandonés en una cuneta. “També hem acordat celebrar un ple extraordinari perquè el govern de Collboni informi de debò compte de la seva gestió al llarg dels últims dos anys i no es cregui que ho pot tancar tot amb una roda de premsa”.
ERC es va tornar a mostrar com el soci preferent dels socialistes i com un malabarista xinès amb un munt de plats fent voltes alhora i es va abstenir. “ Junts vol ser a l’hort i a la vinya –va dir el republicà Jordi Coronas–, no negocien amb els socialistes la reforma de la norma del 30%? I també em fan gràcia els comuns, que reproven qui van elegir com a alcalde. La gesticulació està bé, però no arregla els problemes de la ciutat, per això ens abstenim”. Coronas no va tenir problemes a recriminar a l’executiu socialista la falta d’ambició i subratllar que la major part dels encerts del govern municipal “tenen el segell d’ERC”. Daniel Sirera, del PP, i Gonzalo de Oro, de Vox, per la seva banda, no van tenir cap objecció a mossegar amb totes les forces.
Així doncs, que ningú no se senti enganyat. La suspensió de les relacions de l’Ajuntament amb Israel i de l’agermanament amb Tel-Aviv no obre cap nova etapa d’ entesa municipal, almenys en clau interna, almenys entre els socialistes i els comuns. Fins no fa gaire el mateix Collboni es va mostrar més aviat incòmode a l’hora de tractar aquesta qüestió en aquesta banda de la plaça Sant Jaume. Ada Colau, encara com a alcaldessa de Barcelona, ja va trencar les relacions de l’Ajuntament amb l’estat d’Israel a començaments del 2023, unes relacions que el mateix Collboni va restablir al cap de poc temps de succeir-la. Però des de fa poc, des que Salvador Illa va tancar l’oficina de la Generalitat a Tel-Aviv i que Pedro Sánchez va endurir el discurs de condemna, l’alcalde de Barcelona es mostra molt més contundent.
L’alcalde entén que en aquests moments la situació a Gaza és molt més greu. “El nivell de destrucció i de crueltat del Govern d’Israel –va dir Collboni– ha arribat a uns nivells d’inhumanitat que fa impossible mantenir aquestes relacions. Gaza pertany als palestins, és la terra dels palestins”. D’aquesta manera, en la transacció dels textos proposats pel PSC i BComú, els socialistes finalment també es van avenir a “transmetre al port la necessitat d’adoptar les mesures necessàries per impedir que els vaixells involucrats en el tràfic d’armes amb Israel s’aturin a Barcelona”, i també que la Fira de Barcelona no aculli “pavellons del Govern d’Israel ni d’empreses armamentístiques o de qualsevol altre sector que es lucrin del genocidi, l’ocupació, l’apartheid i la colonització del poble palestí”.
L’acord del PSC i BComú contra Israel no obre cap altra etapa d’entesa entre les dues formacions
ERC va ser l’altra pota d’aquesta decisió, i els de Junts es van abstenir perquè, tal com va assenyalar el regidor Damià Calvet, “estaria bé que el Govern espanyol de què vostès també formen part fes el mateix”.
