Els inversors viuen a punt de l’atac de nervis, un dia sí l’altre també, a causa de la guerra comercial global desencadenada pels Estats Units i de les ocurrències de Donald Trump.
Encara sota els efectes i la incertesa del ping-pong judicial –un tribunal va suspendre dimecres per il·legals els aranzels i un altre els va recuperar provisionalment menys de 24 hores després–, el president dels Estats Units va decidir intervenir-hi llançant un atac contra la Xina, el gran enemic.
“Els Estats Units no tenen un rei que pugui governar per decret”, remarca ‘The Wall Street Journal’
Els índexs de Wall Street van trontollar, fluctuant entre guanys i pèrdues, així que van saber que Trump va acusar el gegant asiàtic de “violar totalment” l’acord preliminar i la pausa establerta amb els Estats Units fa tres setmanes.
També va donar a entendre que emprendrà accions en resposta a aquest desacatament, cosa que va fer especular que podria portar a una recrudescència tarifària.
“La mala notícia és que la Xina, potser cap sorpresa per alguns, ha violat totalment l’acord amb els EUA. Tant ser el senyor bona persona”, va escriure Trump a la seva xarxa social divendres al matí.
En espera de la resolució judicial, amb la data del 9 de juny perquè l’Executiu lliuri opinions sobre si pot fer servir una llei d’emergència del 1977 per aplicar gravàmens saltant-se el Congrés, Trump va optar una altra vegada per escalar la tensió amb el principal competidor.
El seu rampell va tenir lloc després que el secretari del Tresor, Scott Bessent, afirmés dijous que les negociacions amb Pequín s’havien estancat.
Els Estats Units i la Xina van acordar el 12 de maig, després d’un cap de setmana de negociacions a Ginebra ( Suïssa), una suspensió de 90 dies en les tarifes entre aquestes nacions. Els aranzels dels EUA a les importacions de la Xina van baixar del 145% al 30%. Les fixades pel gegant asiàtic contra Washington van caure del 125% al 15%. La pausa venç el 12 d’agost.
“Gràcies a aquest acord, totes les coses es van regularitzar ràpidament a la Xina, que va tornar als negocis com era habitual. Tothom era feliç. Aquesta era la bona notícia”, va recordar Trump aquest divendres a la seva publicació.
Sense especificar quin era l’incompliment, fonts oficials van indicar que la Xina actuava amb lentitud respecte a les promeses d’emetre llicències d’exportació per a minerals de terres rares. L’acord exigia que Pequín aixequés les contramesures que restringeixen les exportacions de metalls crítics necessaris per a la producció dels Estats Units de semiconductors, electrònica i defensa.
“Han violat bona part de l’acord”, va remarcar Trump des del despatx oval. “Vaig ser molt bo ajudant-los i parant els problemes amb els seus negocis. Estic segur que parlaré amb el president Xi [ Jinping] i ho arreglarem”.
En una intervenció a la Fundació Reagan, el cap executiu de JP Morgan, Jamie Dimon, va remarcar avisant Trump que “la Xina no té por”. A més, va avisar que “ necessitem ser més eficients, però el Govern encara ha de demostrar la seva competència”.
Les paraules d’un referent financer com Dimon van ser un avís en un moment en què la política comercial del president està en dubte pels aranzels per si mateix i pels efectes negatius que comencen a aflorar en les compres quotidianes.
Trump va insistir a mantenir la política comercial. D’aquí la ràpida apel·lació a la prohibició dictada pel Tribunal Comercial Federal. Va elogiar que es frenés la prohibició amb l’apel·lació perquè “sense aranzels la nostra nació serà vulnerable, altres països fan servir els gravàmens i ens destruiran”, va dir.
Tot i això, també va reiterar que hi ha altres opcions per fixar impostos a les importacions i que, per tant, no cessa en el desafiament a l’economia mundial, diguin el que diguin els tribunals.
Ni tan sols atén aliats com ara The Wall Street Journal . A l’editorial de divendres, el diari va al·legar aquest argument respecte a la decisió sobre els aranzels: “És un moment important tant per a l’Estat de dret com per a l’economia, i es demostra una altra vegada que els Estats Units no tenen un rei que pugui governar per decret”.
