Norman Foster fa avui 90 anys. Felicitats! A aquesta edat, en què tants han mort o viuen de records, l’arquitecte britànic continua treballant. El vaig veure fa tot just un mes a la Biennal de Venècia, presentant en persona un prototip de passarel·la per accedir a rius i llacs. Anava vestit impecablement, no aparentava l’edat avançada que té i conversava amablement amb els que se li acostaven.
Per què continua treballant Foster? Sens dubte, no és per diners. Fa anys que apareix en els rànquings com el més ric entre els seus col·legues, amb una fortuna de 240 milions de dòlars, estimació que ara potser es queda curta. També segueixen al peu del canó altres veterans i prestigiosos arquitectes, com el nord-americà Frank Gehry, l’espanyol Rafael Moneo o l’italià Renzo Piano.
Gehry, de 94 anys, ha reduït molt la seva agenda viatgera, però continua sense saber trobar el dia o el motiu per retirar-se, de manera que acudeix diàriament a la seva oficina de Los Angeles. Ara ha acabat un gratacel de 84 plantes al seu Toronto natal, l’edificació de vivendes de més alçària que ha realitzat mai. Rafael Moneo, acabats de complir els 88 anys, està embrancat en diferents projectes, com dues torres a Seül o l’ampliació de l’estació d’ Atocha a Madrid. Renzo Piano, de 87 anys, construeix als cinc continents i manté estudis a París, Gènova i Nova York, als quals fins fa poc rendia visita mensual.
Lee tambiénOripell, autoparòdia, decadència
A què s’han d’atribuir semblants longevitats professionals? Si parléssim de companys menys il·lustres, la resposta seria ben fàcil: no els queda més remei per arribar a fi de mes. Però no és el cas dels esmentats. El secret de la seva longevitat professional potser cal atribuir-lo a una vocació i una curiositat imperibles. Diu Foster que “la realitat d’avui és la ciència-ficció de la meva joventut”. I fa l’efecte que no vol perdre’s res d’allò amb què la vida encara el pot sorprendre.
O potser és que el talent i l’èxit d’aquests creadors són addictius i tendeixen a retroalimentar-se i a endarrerir el seu comiat. Almenys, mentre la ment continuï inquieta i el cos aguanti.