Les notícies avancen que és una barbaritat. La política ja no dona més de si pel que fa a sorpreses. La part dolenta és la que més es veu i tapa la bona. És una llàstima i un perill, perquè de l’últim que es pot cansar la democràcia és d’ella mateixa, confosa amb la mala política. Tanmateix, vull destacar que encara hi ha bons polítics.
En parlo després d’una visita fa poc a un poble de Lleida. És una meravella acostar-se a aquestes terres de secà salvades pel gran canal d’Urgell, prodigi de l’enginyeria. Sobre les espigues verdes s’hi escampen roselles, margarides silvestres i, en grups espessos, la ginesta. Ha plogut molt i per això s’han embellit els camps, l’aigua corre més de pressa i el fonoll al marge dels camins s’ha recobert de cargols, tan del gust dels lleidatans.
Dinar amb l’alcalde del poble. Vol que tasti aquests petits mol·luscos amb salsa picant. Hi renuncio. Ell és pagès, però ha repetit alcaldia per tercera vegada. Durant el dinar em narra la infinitat d’activitats del poble, incloent-hi un festival de cinema, i les noves instal·lacions: centre cultural, escola de música, gimnàs, biblioteca, residència de gent gran, una altra per discapacitats, ràdio i premsa local... I cada vegada empadrona més immigrants. Veig que la gent el saluda pel carrer. Demà ell va a una reunió del Consell Comarcal. Tot el que veig em confirma que avui dia ja no hi ha “pobles petits” si saben obrir-se a l’exterior. Un poble ja pot ser un enclavament universal amb base local. No hi hauria una “ Espanya buidada” amb pressupost i imaginació.
Lee tambiénCom més fàcil, més avorrit
Li demano a l’alcalde que em porti per les séquies que donen vida als horts del municipi. Observo tiges de blat, alfals i ordi. Durant el dia hi volen per sobre els corbs i alguna cigonya. A la nit les visiten senglars i guineus. De matinada apareix el cabirol. Veig uns ametllers i, a la llunyania, una extensió d’arbres fruiters coberts de tela contra la calamarsa. I més lluny, les crestes nevades del Pirineu aragonès. Més que del camp, aquest poble viu de la ramaderia. A l’alcalde el preocupa el tractament dels purins. Em mostra ara content els salts d’aigua i les comportes que, des d’antigament, controla la comunitat de regants. La força del corrent ha permès construir generadors d’electricitat.
M’emporto al final del dia la imatge d’un polític pròxim i eficient. Com ha de ser. I n’hi ha. La democràcia va començar a Atenes pels petits, el demos. Que visquin els pobles.