“Les raons del seu cor també són molt grans”, diu el filòsof Jaume Casals, deixeble del filòsof, traductor i teòleg Pere Lluís Font (Pujals, Pallars Sobirà, 1934) en l’acte de lliurament del 57è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes al Palau de la Música. Les paraules grandiloqüents deuen quedar molt bé quan creiem que filosofem, o fins i tot per lloar el patrimoni d’un filòsof, però la profunditat no està renyida ni amb el sentit comú ni amb el de l’humor. Abans, Casals traça la imatge del seu “professor i amic” “en forma de creu, però no la del suplici”: “Un professor excepcional” i un “escriptor ajustat, esmolat”, sense deixar de banda “un afecte i una escalfor inesperats” i un “humor pur, controlat, irònic, que té un toc precís d’erudició”.
En una cerimònia amb direcció artística de Rosa Renom, músiques de Laura Andrés i Marina Prades i l’actuació de Marina Rosell amb Xavi Lloses, el públic que omple el Palau –entre els quals hi ha el president del Govern, Salvador Illa, i el del Parlament, Josep Rull, a més dels consellers Sònia Hernàndez i Francesc Xavier Vila i els expresidents Pere Aragonès, Artur Mas i Jordi Pujol– escolta una selecció –a càrrec d’Eduard Muntada i Carme Sansa– de textos de l’homenatjat sobre els diversos vessants de la seva obra, algú que creu que “ensenyar a expressar-se i ensenyar a pensar és el mateix”, alhora que “la temptació de fer el bé pot fer molt de mal”, i que com a teòleg també ha treballat al voltant de la religió. “Si perdem la llengua, perdem nació, cultura i país”, va escriure, perquè Catalunya és un dels seus temes de capçalera. Les al·lusions a la resistència lingüística i a la voluntat d’independència són rebudes amb aplaudiments espontanis.
Lee tambiénEl filòsof i teòleg Pere Lluís Font, 57è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes
El poeta, físic i assagista David Jou glossa la seva figura a partir de quatre tríades PLF –Pere Lluís Font, esclar–: “Pedra-llum-font”, “perseverança-lluita-fortalesa”, “pensament-lectura-fe” i “país-llengua-filosofia”, per concloure amb un poema en què el defineix com a “brúixola i brisa, brida i brotada, brandó i braser”.
El president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, recorda que Lluís s’ha dedicat a estudiar i parlar dels altres, ja que “com a bon professor, és un mitjancer”, perquè “no hi ha ensenyament ni cultura sense transmissió”, i el guardonat “va fer accessibles en català textos clau de la filosofia, posant fi a una anomalia històrica”, alhora que va clamar a favor de la matèria a l’ensenyament secundari i “contra la tirania de l’algoritme”.
En primer pla, Pere Lluís Font a la platea del Palau de la Música
Amb orgull discret, Lluís recorda que ha “intentat llaurar i ensenyar a llaurar el propi esperit” en català perquè “la llengua expressa el pensament, però també el possibilita i el condiciona, perquè pensem en paraules”. Fins i tot s’atreveix a definir “de què parlem quan parlem de filosofia”, i sí, ho fa breu i entenedor, però ja entendrà el lector que entre poc i massa. Per si de cas, com va escriure ell mateix, “sempre ens quedarà Plató”.
