L’opa i els campions europeus
L’opa hostil del BBVA al Sabadell, mal gestionada des de l’inici per part de qui la presenta, ha entrat en una nova fase en què el Govern central haurà d’analitzar si confirma o modifica els compromisos que la Comissió Nacional dels Mercats i Competència (CNMC) va adoptar al donar-li l’autorització. Certament, la llei de Competència vigent preveu que l’aprovació de processos de concentració en l’àmbit bancari correspon a la CNMC i aquesta ha donat el vistiplau a l’operació. Decisió que resulta difícil d’entendre provenint de l’organisme que té com a missió principal preservar uns nivells saludables de competència al sector bancari.
Però independentment d’aquesta apreciació personal, i d’acord amb la llei de Competència i amb l’esperit del legislador, no hauria de causar estranyesa que el Govern central hi intervingui analitzant l’operació des d’una perspectiva més àmplia. No només pot sinó que ho ha de fer amb una mirada més holística per protegir allò que en diem interès general.
No només la llei espanyola l’empara i l’obliga. El reglament europeu sobre concentracions empresarials també preserva la competència dels estats membres, quan aquests estiguin avaluant una operació de concentració, per apreciar la concurrència d’interessos legítims més enllà dels assenyalats per la UE. No deixen de ser sorprenents, per tant, algunes reaccions que sembren dubtes sobra la intervenció governamental i si aquesta afecta la seguretat jurídica, quan el que es fa és complir la llei espanyola emparada per l’europea.
També s’ha qüestionat la consulta pública que l’Executiu va convocar per permetre presentar al·legacions als qui es poguessin veure afectats per l’operació. No es pot negar que el procediment és inusual, però és fruit d’una decisió conforme a dret. I, és més, són les limitacions imposades per la CNMC en els tràmits d’audiència les que avalen l’oportunitat i necessitat de l’esmentada consulta.
L’opa provoca una gran pèrdua d’energia que s’hauria de dedicar a pensar en mode transfronterer
És ajustada a dret, perquè la llei de Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques deixa un marge molt ampli per realitzar actes d’instrucció d’un procés, entre els quals les al·legacions i audiència als interessats. I és oportuna i necessària perquè la CNMC va privar entitats com Foment, Confederació d’ Empresaris de Galícia o l’Empresa Familiar d’Alacant, entre moltes d’altres (és a dir, no només catalanes), presentar les seves al·legacions abans que el regulador prengués la decisió.
En conseqüència, el Govern central haurà de tenir en compte els diversos elements que moltíssimes entitats han anat desgranant sobre l’opa hostil i que no tenen relació amb la competència ni amb la solvència. Són interessos generals que la llei indueix a tenir en compte: l’impacte sobre la productivitat en el probable cas que el crèdit a les pimes es reduís; l’impacte de l’operació en l’ ocupació; la cohesió territorial; els interessos dels consumidors per l’increment de la concentració del crèdit bancari; o l’augment de l’exposició als riscos exògens a causa de l’altíssim percentatge de marge financer del BBVA procedent de Mèxic i de Turquia...
I afegeixo a aquests elements que configuren l’interès general espanyol una consideració sobre l’interès general europeu. Enrico Letta, autor de l’informe Molt més que un mercat, no es cansa de repetir que “ necessitem campions europeus, no nacionals” i que “els bancs han d’onejar més la bandera europea que la nacional”. La comissària de Serveis Financers, Maria Luís Albuquerque, declarava la setmana passada al diari Expansión que “Europa necessita bancs més grans per competir amb els EUA i la Xina... pensar a nivell europeu, no estar enfocat en cada estat membre sinó pensar en mode transfronterer”.
I aquesta opa, pensada a nivell nacional, està provocant una gran pèrdua de temps i energia que s’haurien de dedicar a pensar en mode transfronterer que és el que l’interès general europeu, i per tant l’espanyol, demanda. L’existència de campions nacionals no assegura en absolut que el següent pas sigui la integració europea. L’operació crearia un banc més gran, però això no contribuiria a enfortir el sistema financer espanyol ni a millorar la Unió Bancària Europea.