Europa havia respirat alleujada quan l’ultranacionalista romanès George Simion es va quedar a les portes de la presidència d’aquest país, i esperava tenir la mateixa sort a Polònia. La victòria de l’ultraconservador Karol Nawrocki, però, és més preocupant per a Brussel·les, no només perquè passa quan Polònia ostenta la presidència rotatòria del Consell, sinó també pel pes del país –és la cinquena economia d’Europa– i pel protagonisme que el primer ministre, Donald Tusk, guanya a les principals batalles comunitàries.
A Brussel·les ningú no s’oblida de les dificultats que s’han experimentat amb l’últim govern de Dret i Justícia (PiS) per les regressions contra l’ Estat de dret i els tractats europeus. “Confiem que les reformes empreses
pel Govern polonès prossegueixin i continuïn”, va comentar la portaveu de la Comissió Europea, Paula Pinho, sobre aquesta qüestió.
L’ultranacionalista podria fer ús del poder de veto per frenar el pla de Tusk sobre la independència judicial
La inquietud de Brussel·les està justificada. Com a president, l’ultranacionalista tindrà poder de veto per complicar els esforços governamentals de Tusk sobre l’avortament, la independència dels mitjans de comunicació o les qüestions LGTBI. El sistema polonès implica que per superar un veto presidencial cal una majoria qualificada, que la coalició de Tusk no té en aquest moment, una cosa que podria tornar a tibar les relacions entre Varsòvia i la capital comunitària.
La por ara és que Nawrocki s’interposi en el pla de Tusk de fer marxa enrere en les reformes judicials del PiS, basat en deu punts que s’implementaran entre aquest any i el que ve i que va permetre que Brussel·les desbloquegés els fons del país que mantenia congelats. L’ Executiu comunitari va tancar el maig de l’any passat l’expedient que Polònia tenia obert per violacions de l’ Estat de dret, que podria haver arribat a deixar Polònia sense dret a vot a la UE –un procés que continua obert a Hongria– després de considerar que les reformes de Tusk aplacaven els seus temors sobre la independència judicial atacada durant l’anterior govern de Dret i Justícia. El fins ara president, Andrzej Duda, del mateix partit, ha fet servir el veto per dificultar l’agenda de Tusk, una cosa que el seu successor promet que continuarà fent.
“Confio que la UE continuarà la molt bona cooperació amb
Polònia”, va escriure la presidenta de la Comissió Europea,
Ursula von der Leyen, en un breu però eloqüent missatge. “Tots som més forts, junts, en la nostra comunitat de pau, democràcia i valors”, va afegir la popular
alemanya.
L’altre front de preocupació és a Kíiv. Nawrocki, un admirador de Donald Trump, havia dirigit la campanya a atacar les polítiques migratòries i l’oposició a una eventual entrada d’ Ucraïna a la UE i a l’OTAN. Serà ell que anirà a la important cimera de la Haia de líders del juny, en què coincidirà amb Trump.
