Amb tota probabilitat, el Tribunal Constitucional (TC) donarà el vistiplau a la llei d’Amnistia, segons es desprèn de l’informe favorable sobre aquesta norma elaborat sota la direcció d’ Inmaculada Montalbán, vicepresidenta del TC, pertanyent al sector progressista, i autora de l’esborrany que va transcendir ahir. Tret d’alguns aspectes menors, l’esmentat informe, de fet
un esborrany de la futura sentència, avala el text legal proposat pel Govern central que va rebre fa un any l’aprovació del Congrés dels Diputats, però que posteriorment, el setembre del 2024, va ser objecte d’un recurs presentat pel Partit
Popular.
Segons preveu el calendari del Constitucional, aquest informe serà sotmès els propers dies a l’estudi dels seus deu magistrats –sis de progressistes, quatre de conservadors–, que tenen previst debatre i resoldre sobre el text entre els dies 24 i 26 de juny. De manera que, a finals del mes en curs, la constitucionalitat de la llei d’ Amnistia podria estar ben ratificada. Tot i que per obtenir la llum verda al retorn del líder de Junts i expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, sobre qui pesa encara una causa per malversació, o per la recuperació política del president d’ERC, Oriol Junqueras, encara inhabilitat, caldrà esperar una mica més.
El coneixement d’aquest esborrany va causar ahir les previsibles reaccions polítiques. Des del Govern central es
va expressar el “respecte absolut” a la decisió del TC. El portaveu del PP, en canvi, va afirmar que en qualsevol cas la llei d’Amnistia continuava semblant-li “una immoralitat profunda i una indecència”. Junts va aprofitar l’ocasió per retreure al Tribunal Suprem que hagi boicotejat reiteradament l’esmentada llei d’Amnistia. I el republicà Junqueras va valorar la notícia com “un pas més en un camí que sempre és massa llarg”.
L’informe elaborat per la magistrada Montalbán avala la constitucionalitat de la norma legal
Són opinions de part, com dèiem, previsibles, i també legítimes. Però que al nostre parer s’han de sotmetre a una consideració superior: aquest informe és motiu de satisfacció perquè dona suport judicial a una línia d’actuació que persegueix la normalització de la vida política a Espanya, molt convulsa, i amb molt poc rendiment, durant els anys del procés, que van causar una dolorosa fractura entre Catalunya i la resta d’ Espanya i, el que potser és pitjor encara, en el si de la mateixa societat catalana.
Qualsevol que hagi viscut a Catalunya els últims deu anys és plenament conscient d’aquella divisió i de les lamentables conseqüències quotidianes. Com segurament ho és també que la posició dialogant del PSOE i d’ERC, primer, i després també de Junts ha tingut efectes regeneradors sobre el conjunt de la nostra societat. D’uns anys d’alta tensió, en els quals el conflicte dominava el dia a dia de l’activitat pública i postergava la presa de decisions imprescindibles per garantir la bona gestió del país, hem passat a uns altres en què s’intenta anteposar la resolució de qüestions pràctiques i, així, es va retornant l’estabilitat al país.
El fet que el TC hagi trobat allò que segurament donarà base a una convincent argumentació de la seva aprovació de la llei d’Amnistia és un motiu de satisfacció. Perquè ens allunya d’èpoques mogudes i perquè ens aproxima a un futur que, sense necessitat que els partits en lliça renunciïn als seus idearis, hauria de permetre més consensos.
S’espera que abans de final de mes els integrants de l’Alt Tribunal decideixin favorablement
Però cal desitjar que, una vegada estigui formalment aprovat el seu dictamen, es comenci a treballar sense demora per completar la normalització de la vida política. Això significa que es prenguin les mesures necessàries perquè els polítics independentistes que encara no poden tornar al país sense risc de ser detinguts, o que continuen aquí inhabilitats per a l’exercici de càrrecs públics, vegin aixecades aquestes restriccions.
El procés independentista va voler violentar de manera improcedent l’ordre legal establert i el marc constitucional i estatutari, malgrat estar mancat de les estratègies, els ajuts o les complicitats imprescindibles per aconseguir-ho. No va ser una bona idea. Però això forma part del passat. És hora
de fer tots els esforços pertinents per superar aquella crisi
i avançar sense excloure ningú del joc polític. Per tot això,
la molt probable sanció positiva, per part del TC, de la llei d’Amnistia és una notícia encoratjadora. Com més completa sigui l’aplicació d’aquesta norma, uns efectes més prometedors pot tenir per al futur del país.