Cinc de les deu primeres universitats del rànquing de la Fundació CYD són catalanes: l’ Autònoma de Barcelona (UAB), que lidera la llista, la Pompeu Fabra (UPF), en tercer lloc, la Universitat de Barcelona (UB) (posició 6), la Rovira i Virgili (URV) (7) i la Ramon Llull (URL)(9). Excepte aquesta última, privada d’iniciativa social, la resta són públiques. Això no és així amb els altres cinc campus que completen la llista (Navarra, Autònoma de Madrid, Carlos III, Pontifícia de Comillas i Deusto), en què només les dues madrilenyes són públiques.
El rànquing CYD, en la seva dotzena edició, analitza 82 universitats, públiques i privades, amb 3.400 titulacions de 30 àmbits de coneixement i inclou fins a 38 indicadors diferents.
Les dones són més del 50% en biologia, química i arquitectura, però tan sols són el 25% dels catedràtics
En termes generals, la UAB
–que ja va ser la més ben valorada d’ Espanya per l’avaluació
internacional CWUR– té el
millor rendiment en totes les dimensions (ensenyament, investigació, transferència de coneixement, internacionalització i contribució al desenvolupament regional).
CYD analitza per separat cada dimensió i es tornen a observar sigles de campus catalans i públics, excepte en l’àrea de l’ensenyament i l’aprenentatge, en què les millors són privades i de caràcter fundacional religiós: la Pontifícia de Comillas, de la Companyia de Jesús, la Universitat de Navarra, fundada per l’Opus Dei, i la Pontifícia de Salamanca, de la Conferència Episcopal Espanyola.
Però destaquen en investigació: Lleida, juntament amb València i Cantàbria comparteixen primera posició. Seguidament, la UAB i la UPF (juntament amb Navarra i Vigo). Els indicadors sobre investigació no només es basen en producció científica i publicacions d’alt impacte, sinó també en trams d’investigació per sexennis en què la majoria de públiques fortes en investigació no compleixen.
On hi ha més presència catalana és en transferència de coneixement generat per la universitat a la societat. Lideren la UAB i la URV, seguides per la UPF i la de Navarra. Per la seva banda, la Ramon Llull comparteix amb la Carlos III la segona posició en internacionalització, després de la de Navarra i abans de la UAB.
En l’àrea de contribució al desenvolupament econòmic i social hi destaca la Universitat del País Basc, però apareix la Rovira i
Virgili i la UB, compartint segon lloc, i la UAB i la Ramon Llull, en tercer lloc.
La fundació també ha analitzat l’àrea de coneixement científic i tecnològic i, en concret, el paper de les dones. Així doncs, malgrat que són el 57% dels estudiants universitaris a Espanya, ocupen tan sols el 20% de les places d’enginyeria informàtica, mecànica i elèctrica, i menys del 30% en telecomunicacions i enginyeria civil.
En matemàtiques i física les matriculacions han retrocedit quatre punts els últims 3 anys (ara són 36% en matemàtiques i 28% en física). I en les disciplines en què són majoritàries, com ara arquitectura (52%), química (54%) o biologia (63%), la seva presència decreix a mesura que avança el nivell acadèmic: les catedràtiques són només el 25% del total.
