Nuria Jaime Sacasas va celebrar fa unes setmanes el seu 60è aniversari envoltada de la seva família, mare, amics, els seus dos fills i l’home que presumptament la va agredir salvatgement dilluns a la matinada fins a deixar-la en estat crític. El fill, de 22 anys, Dennis Ferrer, va córrer darrere l’agressor i va ser apunyalat al carrer, on es va desplomar malferit, sense que els metges d’urgències poguessin fer res per salvar-li la vida. Una hora després, els Mossos d’Esquadra van localitzar el cos sense vida del presumpte assassí, Eduard Asensio Garuti, de 74 anys. S’havia tret la vida.
La dolorosa i tràgica seqüència va passar a la localitat barcelonina de Sentmenat, on fa molts anys la Nuria i el seu marit van comprar una casa al passatge de les Escoles, a pocs metres de l’Ajuntament. Allà van criar la seva filla i el nen, que va arribar poc després, adoptat a Rússia. Un adolescent discret que els amics de la família i els veïns van definir ahir com “un tros de pa”.
El marit de la Nuria va morir durant la pandèmia i, un temps després, la dona va iniciar una nova relació sentimental amb Eduard Asensio. Més gran que ella, separat i amb un fill, l’home era un reconegut artesà del vidre bufat. Va regentar l’empresa Vitro Garuti, dedicada a peces úniques de vidre tant d’articles per a la llar com de decoració. Feia temps que s’havia mig jubilat, però tot i així mantenia el taller que havia traslladat a una nau del polígon industrial de Sentmenat, propietat de la Nuria, i per la qual pagava un lloguer a la seva parella. Fins allà es va traslladar amb la seva moto i es va treure la vida.
Els veïns van alertar el 112 cap
a dos quarts de set del matí.
Van sentir crits. A l’altura del número 33 del carrer Castellar, hi havia estès el cos malferit d’en Dennis, sobre una plaça d’estacionament per a persones amb mobilitat reduïda.
Una patrulla de la policia local de Sentmenat va ser la primera que hi va arribar, seguida del Servei d’Emergències Mèdiques i els Mossos. Ningú no va poder fer res per al jove, que presentava ferides d’arma blanca incompatibles amb la vida.
L’assassí, un artesà del vidre bufat, vivia amb la víctima a la seva casa de Sentmenat des de feia quatre anys
Encara ahir al migdia, el rastre de la sang sobre la calçada portava inequívocament fins a casa la
Nuria. Un habitatge d’aspecte molt cuidat i a la façana del qual Eduard firmava una instal·lació de vidre bufat amb diverses reproduccions de gran mida de formigues suspeses a la paret.
Els policies van trobar la Nuria a dins de la casa amb moltes ferides d’arma blanca, la majoria a la part superior del cos. L’agressor la va abandonar convençut que havia posat fi a la seva vida. Un helicòpter medicalitzat la va traslladar a l’hospital Parc Taulí de Sabadell, on ahir al migdia va ser intervinguda quirúrgicament. El seu estat és crític.
Els veïns de Sentmenat deambulaven ahir davant de l’habitatge de la Nuria com ànimes en pena. En totes les imatges que la dona compartia a les xarxes socials, hi apareixia somrient. Amb la seva cabellera ben cuidada, o fotografiada abraçant la seva mare, una dona de qui ahir, la resta dels seus fills, acompanyats d’un equip de psicòlegs, van haver d’explicar la tragèdia.
La Nuria treballava, amb la resta dels germans i nebots, a l’empresa familiar, Ede Tequima, ubicada al polígon industrial de Sentmenat i dedicada al sector químic. També hi treballava en Dennis, després d’uns intents fallits de dedicar-se a la perruqueria.
No hi havia denúncies entre l’agressor i la seva víctima. Parlant amb amics de la dona i amb les veïnes que compartien amb la Nuria el gimnàs diari i el cafè en un acollidor local de la cantonada de casa seva, s’interpreta que la relació de l’home amb en Dennis no era del tot plàcida. “D’alguna manera li molestava, perquè ell, que era molt possessiu, volia estar amb ella i que la Nuria deixés de preocupar-se pel fill. Ella era vital, amb ganes de fer mil coses, i ell no li seguia el ritme”.
No hi havia denúncies per violència masclista, i l’entorn de la dona assegura que l’home era molt possessiu
Pràcticament tot Sentmenat es va acomiadar ahir al vespre d’en Dennis amb cinc minuts de silenci molt emocionats.
