Un estudi elaborat per científics del CSIC ha detectat nivells de plastificants per sobre del que es recomana en aliments infantils. Aquest informe ha analitzat la presència d’additius associats amb el plàstic en aliments representatius de la dieta espanyola. Es confirma una exposició diària generalitzada a aquests compostos a través de la ingesta alimentària. El 85% de les 109 mostres d’aliments avaluats presenten algun d’aquests additius. La preocupació més gran se centra en la sobreexposició en el cas dels lactants i els nens que tenen d’un a tres anys. L’estudi s’ha publicat a la revista Journal of Hazardous Materials .
Aquesta investigació va indagar la presència en la dieta espanyola tant de ftalats com d’èsters organofosforats (i també d’altres substàncies substitutives). Aquests plastificants són disruptors endocrins; és a dir, són substàncies químiques que poden interferir el sistema hormonal del cos, segons recorda Ethel Eljarrat, professora d’investigació i directora de l’ Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’ Aigua ( Idaea-CSIC).
Demanen controls i restriccions per a dos dels compostos que superen el llindar de risc
Els investigadors han estimat una ingesta mitjana diària total de plastificants de 288 nanograms per quilogram de pes corporal en adults. Com que s’estima que el pes mitjà és de 70 quilos, això suposa que cada adult ingereix uns 20 micrograms cada dia. La principal via d’exposició és la carn (59%), seguida dels cereals, els llegums i els dolços.
Però la preocupació se centra en la ingesta dels lactants i els nens, a causa del pes corporal inferior i del consum d’aliments infantils. S’han analitzat 14 aliments infantils, com ara llet infantil, cereals, potets de carn, peix o fruita i iogurts.
Tenint en compte els aliments més contaminats que s’hi han trobat, l’alerta salta a l’hora d’analitzar dos dels compostos, el ftalat DEHP (dietilhexil ftalat) i l’organofosforat EHDPP (2-etilhexil difenilfosfat), diu l’informe.
En el cas del ftalat DEHP, el valor màxim recomanat és de 20 micrograms per quilo al dia, mentre que els valors que s’hi han trobat són de 36 micrograms per quilo al dia, o sigui 1,8 vegades el valor segur per protegir la salut. I en el cas de l’organofosforat EHDPP, és acceptable un màxim de 0,6 micrograms per persona i pes al dia, mentre que el resultat ha estat d’1,04 vegades superior al llindar segur.
Els nivells més alts del ftalat DEHP es van trobar en cereals, seguit de iogurts i potets de
fruita i peix. En el cas de l’organofosforat EHDPP, es van detectar en llet en pols i cereals. “La nostra recomanació és que almenys aquests dos compostos s’haurien de regular per evitar-ne la presència en envasos alimentaris. I creiem que cal fer-ne un control perquè poden arribar a provocar un possible risc”, explica Eljarrat.
Vuit de cada deu aliments presenten almenys algun plastificant (se n’han detectat 20 de diferents) i els plastificants alternatius als ftalats són els més freqüents. També es van veure diferències significatives en funció de la classe d’envasament.
Globalment, els nivells totals de plastificants se situen en un valor mitjà de 61 nanograms per gram (ng/g). Tot i això, la legislació no estableix uns valors límit de presència de plastificants als aliments, sinó que només hi ha una regulació sobre seguretat alimentària que obliga els productors d’envasos a no sobrepassar el límit de plastificants en contacte amb aliments, ja que es fixa la quantitat màxima que poden migrar del continent (envàs) al contingut (aliments), però només per a algunes substàncies. A més a més, diversos organismes estableixen una quantitat màxima recomanada de dosi diària total que pot ser ingerida ( EFSA o l’EPA).
“Si es té en compte la mitjana, no superem els valors de risc”, diu Eljarrat. “Però el més rellevant és que, si es tenen en compte el 5% dels aliments que estan més contaminats, en alguns casos sí que es depassa el llindar del que es recomana”, cosa que obligaria a prendre mesures de prevenció, remarca la investigadora.
“D’altra banda, en altres casos només estem una mica per sota del nivell de risc. Per això, si al que mengem hi afegim els plastificants que entren per la respiració o per la via de la pell, aleshores podria ser que la suma fos per sobre del llindar del que es recomana”, afegeix la investigadora.
