Des del 2014, l’Ajuntament de Barcelona ha ingressat 315,4 milions d’euros per l’ impost sobre les estades en establiments turístics ( IEET). La coneguda com a taxa turística gairebé va arribar als 16 milions d’euros de recaptació el 2019, i després de l’any d’aturada per la covid, l’import es va disparar amb la introducció progressiva del recàrrec municipal, que ara és de quatre euros per persona i nit. L’aplicació a l’alça d’aquest recàrrec i l’increment de turistes a la ciutat ha empès els últims tres anys la recaptació fins als 106,53 milions l’any passat, fins al punt de consolidar-se com la tercera font d’ingressos de l’Ajuntament, només al darrere de l’IBI i les plusvàlues.
La Generalitat s’encarrega de liquidar l’ IEET (la tarifa general i el recàrrec), dues vegades a l’any, a l’abril i a l’octubre. Barcelona és ara per ara, i fins que no s’aprovi la modificació pendent de l’impost, l’únic municipi que pot aplicar un recàrrec propi (els quatre euros per persona i nit). El Consistori rep el 50% de la tarifa general (la Generalitat destina el 50% a l’òrgan o l’entitat del Govern competent en matèria de turisme) i l’import íntegre del recàrrec municipal.
L’Ajuntament adverteix que “som lluny” de l’import que apliquen ciutats com Amsterdam o Berlín
L’import procedent de la tarifa general va ascendir l’any passat a 25 milions d’euros (15 milions més respecte al 2022). Molt més important és la quantia procedent del recàrrec, que ha passat dels 40 milions del 2022 a gairebé 81,5 milions l’any passat. Respecte al paquet de la tarifa general, la seva finalitat està fixada per la mateixa llei (que està previst modificar-la per duplicar la tarifa i prioritzar la seva destinació a polítiques d’habitatge) i els projectes –fins ara destinats principalment al desenvolupament, la preservació i la promoció de les activitats turístiques– s’han d’aprovar a la comissió de govern municipal. El pròxim paquet de projectes s’aprovarà amb tota probabilitat dijous.
Tot i això, l’import procedent del recàrrec (177,5 milions des del 2022) s’ingressa directament a les arques municipals. El finançament del pla Clima Escola, per climatitzar 170 centres educatius públics de Barcelona, amb una inversió prevista de 100 milions, procedeix d’aquests fons.
“L’ IEET i el seu recàrrec són un instrument essencial per desplegar política pública en matèria de turisme”, manté Jordi Valls, regidor de l’ Àrea d’ Economia, Hisenda, Promoció Econòmica i Turisme, que insisteix que “no és un impost al sector, sinó un impost als turistes que s’han anat desplegant progressivament en moltes ciutats que tenen els mateixos reptes en matèria de gestió dels impactes que generen els visitants: pressió a l’espai públic, al mercat de l’habitatge, al teixit comercial o als usos ciutadans”.
Valls manté que l’impost turístic “no té un caràcter dissuasiu en l’arribada de visitants que es pugui considerar perjudicial per al sector”, i adverteix que “som molt lluny” d’altres ciutats, com ara Amsterdam, que cobra un 12,5% sobre el preu de l’allotjament, o Berlín, que en cobra un 5%.
L’Ajuntament ha destinat part d’aquests ingressos a sufragar costos dels serveis que els turistes fan servir, com ara el transport, la seguretat o la neteja, i un altre gran paquet per finançar les polítiques de gestió per minimitzar els efectes no desitjats de la massificació turística. Una de les novetats és el disseny i la implantació dels espais de gran afluència (EGA) i algunes de les seves mesures. Així doncs, es pagarà amb l’impost turístic des de la contractació d’agents cívics per a la gestió de l’espai públic fins a les subvencions per al comerç de proximitat de les zones més tensionades o activitats organitzades per les entitats als districtes més turístics per fomentar l’ús veïnal de l’espai públic. Una altra destinació d’aquest impost és el finançament d’una valuosa eina, com els dispositius de control de l’oferta il·legal d’allotjament o els serveis de mediació entre els habitatges d’ús turístic i les comunitats de veïns.
