Madrid està en ebullició. A la ciutat del poder els decibels han pujat al volum màxim. Si pensàveu que ja ho havíeu vist tot, us podeu equivocar. La metròpolis crema amb les notícies que arriben dels tribunals i les xarxes socials no donen l'abast per exercir de caixa de ressonància en el, probablement, moment de més debilitat del Govern central des de la moció de censura. El problema és que la conversa atropellada comença a ennuvolar ments en un moment en què, precisament, la clarividència hauria de ser una virtut.
El PSOE no aconsegueix imposar la seva agenda i Pedro Sánchez guarda silenci. Amb el cas de la lampista (amb disculpes anticipades als integrants d'aquest noble i imprescindible gremi) Leire Díez, els socialistes han comès una patinada que a X ha arribat a ser tema de conversa principal. Fins a tres ministres han donat per bona una conversa d'un exagent de l'UCO, avui treballant en un organisme de la Comunitat de Madrid, que no ho era. Ningú no va dir de posar una bomba adossada al president. Qui va fixar com a prioritat lluitar contra les falsedats ha ensopegat. Rectificar és de savis, diu la teoria.
El PP està superant tots els llistons i Alberto Núñez Feijóo està assumint un paper cada vegada més proper a Isabel Díaz Ayuso. Dels creadors del “que te vote Txapote” i “me gusta la fruta” ha sortit un nou eslògan: “Màfia o democràcia”. Diumenge es farà visible a la plaça España. A Galícia saben prou bé què vol dir el mot màfia i resulta curiós que els populars gallecs també l'estiguin difonent en els seus perfils de xarxes.
Lee tambiénPer què Vox triomfa entre els joves
La manifestació convocada contra Sánchez es preveu multitudinària. Però potser el focus de l'estratègia feijooiana no només sigui el votant del PSOE decebut amb el que s'està coneixent. A Génova miren Vox de reüll per esgarrapar-lo. Només això explica la bel·ligerància actual. Però, alerta, la teoria de la manta diu que quan l'estires per tapar el cap pots deixar els peus destapats.
Per batre els rècords dialèctics ha emergit a les mateixes xarxes socials el terme tupinada. Hi ha dirigents del PP que estan difonent en els seus perfils que l'arxianomenada Leire va tenir responsabilitats en el vot per correu del 23-J i que, per això, hi va poder haver alguna irregularitat en el càlcul. Fins ara posar en dubte el resultat d'unes eleccions i els processos democràtics només havia estat protagonitzat pels extrems. El 2012 es va envoltar el Congrés i últimament s'ha intentat tornar a fer a Ferraz i la Moncloa. Per això grinyola comprovar com un partit que aspira a representar la centralitat difon aquests missatges.
Madrid crema i Ayuso afirma que “sí, que ens agraden les terrasses, l'alegria, la cerveseta i el vi”. En altres temps aquestes declaracions mereixerien una censura dels professionals que lluiten contra les addiccions, per exemple. “A la ministra [Mónica García] li agraden els porros, a mi la fruita, cadascú a la seva”, afegeix. Un biòleg ha difós a TikTok un vídeo que s'ha fet viral responent a aquestes afirmacions: “Quan diu que als madrilenys ens agraden les canyes, no està defensant l'hostaleria, està activant un marc identitari: el que critica l'alcohol ataca Madrid”.
@yonkibooks Ay Presidenta!
♬ Stories 2 - Danilo Stankovic
Diumenge la temperatura a Madrid pujarà encara més. A la concentració convocada pel PP s'hi afegeix el Madrid Economic Forum, un esdeveniment de caire liberal que tancarà el president argentí, Javier Milei. Hi haurà Marcos de Quinto per parlar de “gestió i wokisme”, Albert Rivera per opinar sobre “Europa: reforma i decadència” o Iker Jiménez per parlar de la “crisi informativa”. L'entrada més barata són 60 euros. Els assistents prèmium pagaran fins a 7.500 euros.
El sábado en @madridecoforum pic.twitter.com/FoYtzDNtVP
— Samuel (@guidoprincesa) June 2, 2025
La metròpolis crema i hi ha sensació de déjà vu. No és res que no s'hagi viscut en altres temps. Espanya, des de la pandèmia, baixa per una muntanya russa amb seriós perill de desacarrilament dels vagons. Gairebé no hi ha calma i assossec a la capital del Regne i queden dos anys, en principi, per tornar a votar.
