Fa tard Europa amb la IA?

L’any 2024 hi havia escepticisme sobre les possibilitats d’Europa de desenvolupar models avançats d’intel·ligència artificial generativa (grans models de llenguatge, LLM en l’acrònim anglès) i d’estar a la frontera de les aplicacions. La raó són les grans inversions necessàries per desenvolupar la IA en termes de capacitat de computació, dades i atracció de talent. Tanmateix, el passat 20 de gener la startup xinesa DeepSeek va introduir el model R1 (no s’ha de confondre amb el droide astromecànic o robot reparador de La guerra de les galàxies), de rendiment comparable als millors models d’Open AI, Meta o Anthropic, però entrenat a un cost molt inferior i amb xips menys avançats.

DeepSeek posa en dubte que només amb els xips més avançats de Nvidia i el seu software es pot estar a la frontera tecnològica, i que només les grans plataformes poden desenvolupar els models punters i oferir les millors aplicacions. De fet, Olivier Blanchard, ex economista en cap de l’FMI, va afirmar en un moment d’optimisme que el dia del llançament de l’R1 marcava l’impacte prospectiu més gran en la productivitat total dels factors en la història.

DeepSeek canvia la percepció que el mercat de la IA és necessàriament un on el guanyador s’ho queda tot (winner-takes-all ). Aquests han estat els mercats on les grans plataformes digitals han triomfat, acaparant quota de mercat i beneficis, com Google amb el seu buscador a internet, Microsoft amb el software per als ordinadors portàtils, Meta a les xarxes so­cials o Amazon amb el comerç electrònic.

En aquests mercats hi ha rendiments creixents a escala i d’abast (on una mateixa tecnologia serveix per diversos productes), externalitats de xarxa i econo­mies d’aprenentatge que es retroalimenten (com les plataformes que tenen més dades refinen més els seus algorismes que aconsegueixen captar més usuaris i més dades). Aquestes plataformes constitueixen un ecosistema que queda protegit entre altres factors per la inèrcia i els costos de canvi dels consumidors.

Hi ha diferències entre els mercats mencionats i el de la IA. En els mercats digitals tradicionals, els costos fixos de generar productes són molt alts, però els variables molt baixos. A la IA, els costos fixos­ són alts en la fase primera d’entrenament i en la de perfeccionament i d’adaptació a tasques específiques, i els opera­cionals són més baixos però significatius (com el consum d’energia que necessiten les respostes a les preguntes formulades a un LLM). A més, les externalitats de xarxa­ en el mercat de la IA són més mo­derades que en els mercats digitals tradicionals.

Al rebaixar-se el cost de la IA generativa se’n farà servir més. Més competència i a cost més baix afavorirà els usuaris i augmentarà la demanda de serveis d’IA. Ara bé, també reduirà el marge dels operadors i, per tant, l’impacte en els beneficis de les empreses d’IA és ambigu a priori, depenent de l’expansió del mercat.

Lee también

El dòlar, de qui és problema?

Xavier Vives

Això ens indica que l’estructura del mercat de la IA pot tenir dos nivells, un primer oligopolístic, on unes quantes empreses tenen una gran quota de mercat i proveeixen els models més avançats (això és el que vaig afirmar en aquesta secció, 27/IV/2023). Les set o vuit empreses actuals es podrien consolidar en tres o quatre, ara hi ha una competència ferotge per veure qui quedarà al mercat. El nombre final de competidors dependrà de la ràtio entre costos fixos i grandària del mercat: com més gran sigui, menys competidors hi haurà. El segon nivell consistirà en empreses que proveiran aplicacions d’IA en un mercat competitiu.

Europa ha d’aspirar a tenir com a mínim una empresa en aquell primer nivell de mercat i moltes en el segon. Per fer-ho possible necessitem un conjunt de factors complementaris (com hi ha, per exemple, a Silicon Valley): capacitat de computació, molt talent (amb l’ajuda inesperada de l’Administració Trump), un tractament de les dades favorable (potser caldrà reformar les lleis actuals de protecció de dades i la regulació de la IA), més bon finançament de startups a través del mercat de capitals, i més flexibilitat laboral per a les startups. Amb ambició, sí que es pot.