Milei i ‘El eternauta’
No m’ha agradat mai la ciència-ficció. Tampoc les pel·lícules o els llibres de gènere fantàstic; em vaig llegir la trilogia de Tolkien a l’institut no perquè m’agradés, que no em va agradar gens, sinó perquè era el que es portava i no volia sentir-me marginada (beneïda maduresa!). Tanmateix, us recomano la sèrie de Netflix, El eternauta, que adapta el còmic que Oesterheld –després un desaparegut– va escriure a Buenos Aires a finals dels anys cinquanta. A més de la magnífica producció i interpretació –que gran que és Darín–, aconsegueixen engrandir la potència del seu missatge polític: el vell funciona, ningú no se salva sol, com gestem l’heroi col·lectiu?
En una entrevista promocional, Darín va criticar la difícil situació que experimenten molts argentins amb un exemple sobre l’elevat preu de les empanades. La crítica no es va fer esperar i va venir en forma de mems sobre la sèrie, menyspreu, burles i atacs directes del mateix Javier Milei i de Luis Caputo. Aquesta fatxenderia de cosí de Zumosol que practiquen tants líders avui dia, començant per Trump. Ai d’aquells temps en què criticar qui ostenta el poder donava pedigrí democràtic i no feia por de ser lapidat a la plaça pública!
Hem d’agrair a l’èxit global de la sèrie i a la figura de Darín que aquest episodi de vergonya democràtica fos reportat per mitjans internacionals, algun d’espanyol fins i tot. Em costa d’entendre com és que no en vam saber res, d’un episodi moltíssim més greu. El dissabte abans de les eleccions per a la ciutat de Buenos Aires va circular un vídeo, fet amb intel·ligència artificial, en el qual Macri anunciava que la seva candidata, Silvia Lospennato, abandonava l’elecció i indicava als seus partidaris que votessin Manuel Adorni, del partit de Milei. Encara que al cap de poca estona ho van desmentir, calculen que milers de persones van canviar de vot i van contribuir a la victòria d’Adorni.
Milei no va negar la vinculació amb els autors del vídeo ni va anunciar una investigació, però sí que va reproduir a X: “La gent que plora per un vídeo graciós a Twitter no pot governar el país, ni la ciutat, ni les seves pròpies emocions. Jubileu-vos d’una vegada”. L’endemà va reforçar el concepte: Macri “està fet un ploraner, és fet de vidre”.
Amenaça (legal o il·legal), burla (magnificada a les xarxes) i després minimitzar el fet. Aquest és el mètode. El resultat: va guanyar la ciutat, va doblegar el braç del macrisme per presentar-se junts a les pròximes eleccions a la província que és feu històric del peronisme, on segurament, després de l’anunci que Cristina Kirchner serà candidata, també guanyarà.
Milei es dedica a inflació, seguretat i batalla cultural; ignora la resta i amenaça qui gosa piular
No crec que faci falta que us expliqui la gravetat del que va passar ni els perills a què s’exposen les nostres democràcies. Tampoc que filosofi gaire sobre l’ús de la burla des del poder. Ni sobre les amenaces destinades a fer que els ciutadans s’autocensurin. El relat s’assemblaria més a una pel·lícula de terror, macabra, d’aquelles que ja no m’agradaven ni de jove.
A Milei li anirà bé i m’atreveixo a pronosticar que sortirà vencedor de les pròximes conteses electorals. Es dedica a tres temes clau: inflació, seguretat i batalla cultural; ignora la resta i amenaça (o coses pitjors) qui gosa piular. Cavalca en la contundència infantiloide d’oferir una sola solució i ignora que justament l’interès general prova de governar en equilibri un conjunt d’interessos tan legítims com contradictoris. Li passa una cosa semblant a Bukele a El Salvador amb la seguretat. Monotemes que acaben reduint els països a plebiscits i maten la democràcia.
Milei torna a Espanya per parlar per a una plataforma de criptomoneda. L’acompanyaran Esperanza Aguirre, Albert Rivera, Iván Espinosa de los Monteros, Iker Jiménez i Marcos de Quinto, que ha definit la trobada com “un contra Davos en el qual conferenciants liberals, antiglobalistes i sense complexos us recordaran que el socialisme és la ruïna i el capitalisme, progrés”.
Els argentins le bancan (com diuen ells) perquè estan tips d’anys de polarització, paràlisi de reformes i aluminosi institucional. I encara que puc entendre l’ embafament, em preocupa que ignorem el que suposa i que hàgim deixat de parlar-ne. Vaig ser a l’Argentina fa poques setmanes. Un amic em va dir: benvinguda al vostre futur. Preocupeu-vos i, els que ho hagueu de fer, ocupeu-vos-en.