Divendres, a la conferència de presidents celebrada a Barcelona, Isabel Díaz Ayuso va fer un anunci que semblava una performance de mal gust: si algú li parlava en català, es trauria l’orellera i marxaria. No era ironia, ni relliscada. Era una amenaça formal. 2025, segle XXI, Europa.
No va ser una anècdota: va ser una metàfora. Una escena que retrata amb precisió l’empobriment polític i moral d’aquests temps. No només hem retrocedit en lideratge institucional també en una història més profunda: el respecte per la pluralitat, l’acceptació de l’altre, el valor d’una llengua que també és de l’ Estat.
El 1979, quan la democràcia encara caminava amb crosses, Fernando Abril Martorell, vicepresident d’Adolfo Suárez, va tenir el coratge de dir: “El català ha de recuperar no només el seu ús social, sinó també el seu estatus institucional. No hauria d’haver estat mai arraconat”. Quaranta cinc anys després, no només s’arracona: s’estigmatitza. El català ja no és una llengua que molesta, és una llengua que s’exhibeix com a amenaça.
El problema no és el català, és l’al·lèrgia al que no sigui una idea calcada d’Espanya
Hi va haver un temps a TVE en què parlar català era simplement natural. L’any 1980, a Barri Sèsam, cada tarda la gallina Caponata saludava: “ Bon dia, bona tarda, bona nit”. El cargol Pérezgil continuava en eusquera: “ Egun on”. Després en gallec: “ Bos dies, rapaciños” i finalment en castellà. Era un gest senzill, poètic, que ensenyava als més petits que a Espanya hi cabien quatre llengües sense necessitat d’aixecar la veu.
Avui, en canvi, hi ha qui es treu l’auricular com qui s’arrenca una ofensa. El problema no és el català, és l’al·lèrgia al que no sigui una idea calcada d’ Espanya. El que abans era riquesa, avui molesta. El que abans educava, avui es combat.
Lee tambiénAcompanyar en el sentiment
L’ofensa de Díaz Ayuso va eclipsar la manifestació a Madrid del PP. Una comparació: la d’ahir, segons la delegació del govern espanyol, va mobilitzar 50.000 persones. Segons la delegació, la convocatòria de la Diada del 2024 (la pitjor de la història) “va fracassar” amb 60.000. Tot depèn del soroll i la presidenta de Madrid parla amb una col·lecció de megàfons i altaveus d’enorme potència. Per aquest soroll distorsionador el català ha estat assenyalat pel PP. Encara que la realitat és que el català no necessita orelleres. El que vol és que deixin d’insultar-lo per existir.